A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
14 / 04 / 21

Esther Miñarro: “Aquest espectacle és un regal que ens ha fet la vida després de molts anys de feina”

L’Atrapasons d’arrel és el nou espectacle de la Companyia Patawa, que s’estrenarà el proper 25 d’abril al Casal Mira-Sol de Sant Cugat del Vallès. Segons Esther Miñarro, la meitat de l’ànima de la companyia (l’altra meitat és l’Antoni Àngel Serena) aquest espectacle suposa un salt qualitatiu en la trajectòria de la companyia, és apte per a tots els públics i té components pedagògics molt ben incardinats en la dramatúrgia, de manera que també és apte per a centres escolars. L’objectiu de la proposta és facilitar a la canalla i als adults la descoberta i coneixement d’instruments musicals tradicionals catalans i algunes de les músiques del país. L’aliança de Patawa amb el músic Sergi Sagristà ha permès dur a bon port aquest espectacle. L’Esther i en Sergi ens ho expliquen.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

El músic Sergi Sagristà, esperit de les arrels. Foto: Eva Balcells.

Escena Familiar: Com va anar la gènesi de l’espectacle?

Esther: La llavor de tot és la idea de fer un musical que mostrés tots aquests instruments de la nostra tradició, que són un 50% de l’espectacle, mentre que el teatre és l’altre 50%. En aquest sentit, és una proposta molt equilibrada.

EF: Però en aquest espectacle hi ha música. És enllaunada?

Esther: Vam tenir la gran sort d’ensopegar amb en Sergi Sagristà, un excel·lent músic provinent de l’ESMUC, que toca tots aquests instruments tradicionals en directe, als quals s’hi ha d’afegir el meu acordió diatònic. El fet que la música sigui en directe és magnífic, perquè això és molt especial pel públic i és més fàcil que es mantingui enganxat a l’espectacle. A més, procurem que sigui molt participatiu.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Esther Miñarro interpreta l’Atrapasons. Foto: Eva Balcells.

EF: Com l’heu muntat l’espectacle?

Esther: Doncs primer va sorgir la idea dels instruments i després vam idear una història que permetés encaixar-ho tot. El fet que fossin instruments d’arrel ens va inspirar i de seguida vam pensar en un arbre amb unes grans arrels, a redós de les quals es troben els instruments. L’escenografia és molt impressionant en aquest sentit. A mesura que va transcorrent la història, anem presentant els instruments. Muntar-ho tot plegat va ser força fluid, però vam haver de fer marxa enrere en un parell d’ocasions.

EF: Quina és la sinopsi de l’espectacle?

Esther: L’Atrapasons és el protagonista, acompanyat del Senyor Salabret. Es tracta d’un personatge, una mena de follet, que té com a missió anar pel món caçant els sons. Ha sentit que al nostre país hi ha bellíssims sons d’arrel i els vol escoltar i capturar. L’esperit de les arrels és un dels altres protagonistes. Aquest el fa, es clar, el músic. L’antagonista de la història és una bestiola del bosc, que s’alimenta d’aquests sons i els vol haver abans que els capturi l’Atrapasons.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

El Senyor Salabret, company de l’Atrapasons Foto: Eva Balcells.

EF: Quins instruments i quines composicions musicals sonen en l’espectacle?

Sergi: Durant l’espectacle sonen el flabiol, el tamborí, la gralla, la tarota, el sac de gemecs, el timbal, l’acordió diatònic, el pandero quadrat… I respecte quins temes musicals, doncs hem optat per la varietat, perquè la gent descobreixi que en aquest país hi ha altra música tradicional més enllà de la sardana. Obrim amb el ball pla, però també sonen el Xotis de l’Arboç, el Ball de Gegantons, el Ball dels Nyitus, la sardana Marieta la Cistellera, la Cançó de Pandero o el pasdoble No me presumas. No hem pogut tocar tots els gèneres, però hi ha una bona representació.

Esther: Pel que fa a l’aspecte musical no ens limitem a fer sonar un instrument cada vegada i prou, sinó que en Sergi tenia al cap fer una aportació a la modernització de la música d’arrel. És per això que utilitzem pedaleres, el músic va gravant les bases i interpreta les melodies corresponents de manera simultània, la qual cosa li ha permès fer uns arranjaments propers a la música electrònica en un parell de temes. Amb tot això sembla que sobre l’escenari hi hagi un grup de músics, però només n’hi ha un. La construcció dels temes es fa en directe, de manera que l’espectacle també té interès pel públic adult, que trobarà un cert nivell de complexitat en la música.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Un dels personatges que habiten el bosc on es troba l’arbre dels instruments. Foto: Eva Balcells.

Sergi: Per acabar amb això de la música, també juguem amb el mode major, el mode menor i hem introduït el mode grec, com el dòric o el locri, que són els modes mediterranis. Però també juguem amb els ritmes, amb el compàs d’amalgama o el 7/8. Això ho hem introduït perquè per a mi és tracta de ritmes molt nostres, molt mediterranis. Creiem que és la manera d’ensenyar de forma amena als infants els instruments, les armonies i els ritmes que existeixen, que crec que poca gent coneix.

EF: El nivell de complexitat d’aquest espectacle, Esther, és força més alt que els espectacles anteriors de la companyia. Ha estat un salt qualitatiu per vosaltres?

Esther: Absolutament. És un salt qualitatiu en la nostra trajectòria, un regal que ens ha fet la vida després de molts anys de feina. La música sempre ha estat important per a nosaltres, jo vaig amb l’acordió i canto o fem una mica de percussió en altres espectacles, però ara és un luxe poder disposar d’un músic en escena, tocant ell sol tots aquests instruments en directe. Això em meravella.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

La bestiola antagonista de la història. Foto: Eva Balcells.

EF: En les funcions prèvies, has notat aquest canvi de dur la música en directe?

Esther: I tant! El públic queda enganxat, però és que també busquem molt la interacció amb el públic -un signe d’identitat propi- en molts moments, també a nivell musical. En diversos moments demanem al públic que segueixi el ritme del tamborí, que piqui de mans, els incitem a cantar la tornada d’alguna cançó i busquem que s’impliquin, no només que escoltin, també que ho visquin.

EF: El fet que disposeu de dossier pedagògic vol dir que és un espectacle adreçat especialment a escoles?

Esther: No exactament. Hem introduït en l’espectacle, de manera molt discreta, integrats en la dramatúrgia, uns quants conceptes pedagògics que llavors es poden treballar en una aula, però sobretot és un espectacle per a tots els públics amb música tradicional en directe. Crec que, de fet, aquest doble caràcter de l’espectacle pedagògic i d’entreteniment és un dels seus punts forts. Estem segurs que tothom s’hi divertirà.

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This