A fons entrevistes, reportatges... A fons entrevistes, reportatges...
3 / 11 / 22

Entrevistem a Festuc Teatre per endinsar-nos en el seu darrer espectacle “Bunji, la petita coala”!

Festuc Teatre és una companyia que es va fundar l’any 2003 de la mà d’Íngrid Teixidó i Pere Pàmpols, fruit de les seves inquietuds artístiques i amb l’afany de poder fer de la seva passió una forma de vida. Després d’aquesta llarga trajectòria pujant a escenaris d’arreu, treballant per explicar històries, Festuc Teatre presenta el seu darrer espectacle “Bunji, la petita coala”.

Quan tothom està dormint, ella vol jugar, descobrir, enfilar-se…, per què no es comporta com la resta? Conversem amb Festuc Teatre per descobrir tots els detalls d’aquesta nova història!

 

Quin diríeu que és el segell personal de Festuc Teatre i com es veu reflectit en aquest nou espectacle?

Bé, nosaltres no ens hem plantejat mai quin és el segell personal de Festuc, però sí que tenim la idea que volem fer espectacles que per una part diverteixin, que la gent s’ho passi bé, però també que emocionin. D’alguna manera, si li volguéssim trobar una definició seria que nosaltres busquem contes populars, clàssics, i ens agrada donar-los-hi la volta, explicar quelcom més. Potser només queda el títol de l’espectacle clàssic! Però sí que d’alguna manera guardem tota l’essència, tot aquest imaginari que va escriure l’autor original, però nosaltres li fiquem el nostre segell, aquesta doble lectura actualitzada, on la gent es pugui identificar i pugui sortir del teatre amb la sensació d’ostres, que bé m’ho he passat i quin missatge m’han transmès!

Volem que faci pensar i que, al mateix temps, que sigui apte per tothom. Pel que fa a la història i l’estètica, ens agrada jugar amb espectacles de titelles i que també se’ns vegi a nosaltres actuar, amb tota la naturalitat. Tot això acompanyat d’una certa espectacularitat pel fet de tenir unes escenografies “transformes” que ens permeten constantment poder anar canviant els espais dins d’una coreografia i un atrezzo, tot acompanyat d’una música molt potent.

Dins d’aquest nou espectacle és cert que hi ha hagut un canvi, ja que per primer cop no agafem un conte clàssic i li donem una volta sinó que l’Ingrid ha escrit un conte original pensant en els animals en perill d’extinció, ambientat a Austràlia, amb el punt de partida d’aquest gran incendi que va haver al 2018 on van morir tants mils de milers d’animals. 

Què descobrirem amb “Bunji, la petita coala“?

Ens endinsem en el món dels coales, que són uns animals que els agrada dormir tot, tot el dia! Gairebé es passen vint hores dormint i la resta menjant, són animals molt sedentaris. Però la Bunji, la nostra protagonista, és una coala que no li agrada dormir! És completament diferent de la resta a nivell d’hàbits i ella es planteja això, per què és tan diferent? Per què té aquesta relació amb la seva mare? I a partir d’aquí viu una sèrie d’aventures al més pur estil Festuc, que ens permet viatjar en tot aquest imaginari del món d’Austràlia i d’aquesta vida dels coales, els cangurs, els insectes, els petits animalons… Tot d’animals d’aquest ecosistema que interactuaran amb la Bunji. I després hi ha tota una part més emotiva amb la seva mare, que té una certa càrrega emocional i que porta a l’espectador a reflexionar.

Què hi trobarà el públic quan vingui a veure l’espectacle?

El primer que no hi trobarà és a nosaltres, l’Íngrid i el Pere! Per primer cop a Festuc hem fet una producció amb dues actrius que no som nosaltres, que formen part de la casa, la Clara Olmo i la Patricia De Aro. I ens fa molta il·lusió compartir amb elles aquesta gran aventura. D’alguna manera, la gent que ha vist l’obra diuen, ostres, no són ells, però és Festuc, és a dir, es manté l’espectacularitat de narració, titelles, canvi, música, llum…! 

La gent es trobarà un espectacle amb una història tendra, empàtica i divertida. Una història que, al mateix temps, sorprèn pels canvis en l’escenografia i que arriba pel text i va envoltada d’un acompanyament musical, compost pel Francesc Moreno.

“Bungi, la petita coala” vol traslladar algun missatge en particular?

Bé, dins de cada espectacle nostre sempre hi ha molts missatges i moltes lectures. No ens agrada deixar un missatge en concret, sinó una sèrie d’inputs. En aquest cas, parlem de com ens tractem entre les persones molts cops, com ens tractem amb la gent que som de diferents cultures o quan tenim un moment de dificultat. Parla una mica d’això, del tracte, i també del lligam entre la mare i la filla. Al mateix temps, també ens plantegem que estem fent amb el planeta, com l’estem tractant. Tots els animals de la història estan en perill d’extinció, i ho estan per culpa de l’acció de l’ésser humà. A partir d’aquí, ens plantegem quins són els danys col·laterals.

I com ha estat el procés creatiu? Com li heu anat donant forma?

Hem treballat amb un equip de gent amb qui tenim molta confiança i considerem que ens entenem molt bé i que, sobretot, són molt bona gent! Nosaltres valorem molt aquesta part d’estar a gust amb les persones, ja que s’acaba creant quelcom més que una relació laboral, acaba sent pràcticament una relació familiar! 

Pel que fa a la part estètica, tenim una confiança total amb en Joan Pena i Escena Planctòn, l’Elisabet Pané, i tota la gent del taller amb qui fa molts i molts anys que treballem junts, ja que ens entenem des del primer minut i sempre ens fan joies! D’alguna manera nosaltres creem la història a partir de l’escenografia i ells creen l’escenografia a partir de la història, tot es va creant conjuntament. Igual que amb la música, gairebé farà vint anys que treballem amb el Franc Moreno! I la part d’il·luminació, amb en Marc Espinosa, que ja va fer el disseny de “La llàntia meravellosa” i hem continuat amb La Bunji i també amb l’Olga Cuito que gestiona tota la part del vestuari.

L’Íngrid és la que té la idea, escriu i pensa com anirà. A partir d’aquí, quan tenim les idees anem treballant conjuntament. Jo -en Pere- faig la part més de direcció, podríem dir. Sempre molt en horitzontal, una feina conjunta de tothom on cada persona aporta el seu granet.

I, finalment, quin missatge traslladaries al públic perquè s’animi a venir a veure l’espectacle?

Crec que és important que el públic vagi sempre a veure espectacles, a consumir cultura! La cultura per tots els públics agrada tant a grans com a petits i és un element indispensable a la dieta cultural de cada persona. Anar a veure arts escèniques en viu és una de les millors coses que podem fer perquè sempre te’n vas carregat amb molts inputs que després s’acaben traduint a la vida. Avui en dia vivim en una societat on hi ha molta tensió pel que fa al tracte entre les persones i considero que espectacles com aquest, com la Bunji, són molt rellevants per què tal com nosaltres tractem als nostres companys i companyes, i al planeta en general, serà com ens tractaran a nosaltres.

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This