2 / 01 / 18

ENTREVISTA – Toti Toronell: “Volia que la gent tingués la sensació d’entrar en un micromón”

Recordeu les esferes del pessebre del 2016 a la Plaça Sant Jaume de Barcelona? Eren del pallasso Toti Toronell i l’artista visual Quim Domene. Doncs aquest 2017 en Toti hi ha tornat canviant les boles, la plaça i el concepte. Ens ho explica en aquesta entrevista.

-Ets l’autor de l’espectacle especial de les activitats nadalenques a la Plaça de Catalunya, una proposta diferent però que remet molt a la del Nadal de l’any passat, oi?

La idea va venir quan ens van preguntar què podíem fer per reutilitzar les boles. La història de les ingravidolles va sortir de la sensació que sentim quan arriba el Nadal. Per alguns és molt guai, per altres no tant… però tots tenim aquesta sensació, que és com entrar en una mena de bombolla. I n’hem creat petites escenes.

 

-A ‘Pas de Pardal’ expliqueu diversos contes de la Mireia Marès.

-Cada conte narra una manera de veure el Nadal. N’hi ha de més o menys fantàstiques. A cada passi n’expliquem 3. Cada dia fem 4 passis diferents i anem canviant els contes de manera que en una jornada els pots veure tots.

 

-Però és més que això, has decorat tota la plaça!

Exactament. Volia que la gent, quan entrés a la Plaça de Catalunya, tingués la sensació d’entrar en un micromón. Que fos bonic, que tingués aquest caliu… La gent flipa amb l’espai. Que la instal·lació, tot i ser de gran format i carrer, tingués el punt poètic. Era un repte complicat, però m’agrada arriscar i provar coses noves.

No és un espectacle de bombo i plateret. Tot i que el fem frontal, a la italiana, no volia que la gent aplaudeixi l’espectacle, sinó la plaça, el fet de viure la sensació. I l’espectacle de llums s’estén a tota la plaça, les històries passen d’una casa a l’altra. Tot forma part de la mateixa cosa.

 

-És una proposta inèdita que heu estrenat ara però que és potencialment exportable a altres temàtiques i èpoques de l’any…

-Ara tenim un format i a partir d’aquest format poden passar coses. Ara bé, tan gros com aquí és molt complicat fer-ho. Hem necessitat 17 tràilers per muntar-ho… Com per tornar-s’hi a embolicar! La concepció general de la plaça és un muntatge efímer que he fet conjuntament amb en Xevi Bayona, el director del Festival Lluèrnia d’Olot, que ho té més per mà posant palots i tacos d’estructura…

 

-Què et sembla la iniciativa d’organitzar espectacles a Plaça de Catalunya en comptes de la pista de gel?

-És fantàstic. Ho converteix en una cosa realment popular. La pista s’havia de pagar i no tothom hi tenia accés. Aquí, en canvi, tothom accedeix  a la cultura i qui passa per aquí al·lucina. Sobretot pel fet que sigui de franc, fins i tot a dins de la bombolla.

-I la selecció que es fa? Com la faries tu si en fossis el director artístic?

-Hi ha diverses coses. Els espectacles es munten des de Festes i Tradicions, però també hi col·laboren els d’Esports i Joventut. I aquí hi ha el hàndicap. Cada dia s’ofereix una programació diferent amb algunes propostes que lliguen perfectament pel que fa al concepte i d’altres que no, com circuits, dansa urbana…, però que s’entén que hi han de ser. Si jo hagués fet la direcció artística hi hagués posat altres coses, però sabent que alguns dies hi hauria aquestes activitats vaig intentar adaptar l’espai perquè no en surtin gaire.

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This