3 / 04 / 19

ENTREVISTA AMB EL DIRECTOR DE MOSTRA IGUALADA/ Pep Farrés: “Dignificar les arts escèniques familiars encara és un repte que hem d’assolir”

La Mostra d’Igualada d’enguany té molts ingredients per ser memorable. Es compleixen 3 dècades d’aquesta fira de referència del sector de les arts escèniques per a públic infantil i juvenil i, a més, l’edició del 2019 tanca una etapa del certamen amb Pep Farrés com a director artístic. “Espectacles que et fan créixer” és el lema escollit per celebrar aquest trentè aniversari i el seu director ha triat una expressió, tan espontània com relacionada amb les arts escèniques: “ual·la”. Aquesta barreja de crit i sospir, sorpresa i admiració, com una mena d’aplaudiment emocionat en suspens, serveix al públic per expressar, però sobretot serveix a qui està a l’escenari per entendre que la connexió està feta. El director de la Mostra d’Igualada assegura que la cultura ens fa créixer i que el teatre infantil és una oportunitat única per a viure aquest creixement en família.

A punt d’entrar en aquesta Mostra que segur que ens té preparades moltes sorpreses, volem que en Pep Farrés ens expliqui com afronta aquesta edició que serà el seu comiat al capdavant de la fira i també que ens parli de com veu el sector.

  • Ual·la és la sensació que vols que s’endugui la gent de la Mostra?

Sí., Jo intento com cada any potenciar i reivindicar un aspecte que crec que el teatre infantil i juvenil hauria d’esdevenir i provocar i el públic hauria de tenir consciència d’això. L’any passat amb el tema del Menú Infantil i aquest any amb el tema de créixer volen ser idees a reivindicar.

  • Les persones adultes que hi vagin també han d’aplicar-se això?

Aquest any per això hem creat aquest eslogan. No només destinat al públic infantil. És evident que els nens i nenes estan en etapa de creixement que veiem dia a dia, però els espectadors adults la cultura els serveix per créixer. Espectacles que et fan créixer va destinada a tothom. Els adults no creixem per fora però ens queda molt creixement per fer per dins. I el teatre familiar és una oportunitat per créixer junts, en família. Totes les arts serveixen per créixer però amb el teatre tenim una oportunitat única per fer-ho en família.

  • Amb què et quedes d’aquesta 30a edició?

Sempre és difícil destacar coses d’entre 55 companyies i d’una programació tan àmplia. Però a nivell de línies artístiques, sí he creat unes mirades que ens serveixen per justament obrir la mirada com a espectadors i que aquesta obertura de mirades ens porti a créixer. Perquè si una cosa ens pot proporcionar creixement és obrir-nos, començant pels ulls i acabant pel cor o pel cervell. Tenim la mirada migrant, amb alguns espectacles que tracten el tema de la migració amb casos o experiències de personatges que han hagut de marxar de les seves cases; la mirada femenina, que són arguments o històries mirades des de la perspectiva de gènere; o la mirada inclusiva incorporant actors amb diferents capacitats dins l’escena per a que també els nens i nenes vegin que tenen molt a dir des de la nostra societat; i finalment, la mirada infantil que són un munt d’espectacles que tenen com a protagonista un nen o una nena que busca la complicitat i la identificació d’aquest públic. A banda d’això, cada any la Mostra intenta posar el focus en algun gènere concret perquè dins de l’equilibri de gèneres tenim la responsabilitat d’integrar per a que els programadors puguin trobar de tot, intentem destacar sempre algun gènere i destacar-lo. Igual que l’any passat va haver un gran volum d’espectacles de circ, enguany tenim un bon gruix d’espectacles de clown.

Per exemple, dins d’aquest focus de 12 espectacles de clown, que és una proporció bastant alta, destaco Calma! de Guillem Albà, dins l’itinerari jove, o bé Grand Hotel Italino de la Cia La Tal i també Oops! de Teatre Mòbil. Són tres estrenes amb visions molt diferents sempre dintre del llenguatge del clown.

Tenim 55 companyies i es podria destacar cadascuna d’elles.

[EN AQUEST POST TENIU MÉS RECOMANACIONS DEL DIRECTOR DE LA FIRA]

  • T’acomiades amb aquesta edició. Fent una mirada enrere, què hi destaques?

Aquests 5 anys m’han permès desplegar el que jo entenia com a projecte per a la Mostra. Hi ha tot un seguit de coses que hem incorporat o que hem millorat o canviat. Per exemple l’aportació de la programació jove dins el programa de la Mostra, amb tot el que suposa de crear un espai com és l’Escorxardor només dedicat als joves, amb una feina molt participativa creant el grup de participació jove que enguany ha agafat molta entitat, també amb la col·laboració de l’ajuntament. O bé el projecte de famílies acollidores que ha permès que moltes famílies de la comarca acullin artistes a casa seva. A banda de cobrir un dèficit d’allotjament que té Igualada, és un projecte bonic per implicar i relacionar artistes amb famílies i públic. I a nivell de línies de programació, es tracta també de posar el propi punt de vista. He intentat que la contemporaneïtat, el risc i el tractament de certes temàtiques estiguin presents a la programació d’aquests anys. A nivell professional, s’ha treballat molt l’obertura de la Mostra tant cap a l’estat espanyol com cap a Europa i altres continents. Portant molts programadors internacionals i obrint sobretot el volum de programació i de professionals cap a l’estat espanyol justament per descentralitzar la idea que l’única fira de l’estat és FETEN. Nosaltres creiem que no estem tan allunyats de FETEN i que també podem dir coses i donar a conèixer el gran volum de talent que tenim aquí. D’altra banda, també hem intentat portar molta programació espanyola aquí per atraure programadors de la resta de l’estat per poder mostrar-los les companyies i els espectacles de casa.

  • Algun record especial que t’enduguis d’aquesta etapa?

Records, moltíssims. Jo penso que el que té de positiu la Mostra és que és la fira d’un sector en què tothom que hi és, s’hi dedica perquè s’estima la feina i s’estima aquest públic al que ens adrecem. Mirant enrere jo crec que els meus antecessors també coincidiran. És un terreny que et permet abocar aquesta estima i per tant, cada cosa que fas és per millorar el sector. A més, és un sector molt potent que sempre vetllarà perquè aquesta fira el representi.

  • Precisament aquests dies es reivindica més atenció per part dels mitjans de comunicació i dels premis per aquest sector. Creus que hi ha hagut evolució en aquests últims anys?

Hem notat una evolució, però és evident tal i com s’ha notat aquesta setmana, que encara queda molt per fer. Tothom hem de fer un anàlisi de com ens comportem. Cal molta feina però podríem analitzar com ho fan els que sí que surten als mitjans per sortir-hi. Nosaltres tenim un gran argument que és la quantitat de públic o la qualitat dels nostres espectacles. Però crec que al sector també hem de fer autocrítica de si invertim prou en comunicació, si sabem explicar bé la nostra feina, si realment sempre la qualitat dels nostres productes és la necessària per tenir aquesta presència. No és només protestar per no sortir, sinó que també hem de treballar per sortir-hi.

  • La mostra és un impuls per això?

La Mostra, com a mercat estratègic del sector, ha de vetllar per donar visibilitat a tot el sector. Però la Mostra són 4 dies i el sector treballa 365 dies a l’any. Per això és important que cada estrena de teatre familiar tingui molt ressò, que cada premi de teatre infantil i juvenil tingui molt ressò, que es facin moltes accions durant l’any per donar a conèixer aquesta feina… però que siguin accions de qualitat, buscar quines parts del sector són necessàries per la societat i donar-li ressò en aquest sentit.

  • Quins camins queden per recórrer ara?

N’hi ha molts. Però precisament aquest aspecte que comentàvem jo crec que és un repte del sector i per tant de la Mostra. Dignificar. És una paraula que sembla que estigui superada, però jo crec que encara no. S’han fet passes de gegant. Fa uns anys, quan actors o directors no tenien feina, feien un familiar per guanyar-se la vida. Això ha passat a la història i hi ha molts casos d’artistes que trien el públic familiar com a primera opció. Això és un pas molt gran per dignificar-ho, perquè ho has escollit com a primera opció. Però falta molt més. Si agaféssim tota la gent que va al teatre i els hi preguntéssim com veuen el teatre infantil potser ens sorprendríem. Fa falta molta pedagogia tant cap a periodistes, com cap a polítics o cap a empreses que també són responsables de la nostra visibilitat. L’altre és obrir-nos al màxim i posar-nos al mapa dels festivals europeus. Encara falta feina en aquest sentit. Més que reptes, cal que hi hagi una bona entesa entre l’esdeveniment en sí i la resta d’actors que l’organitzen i decideixin en comú, que tothom treballi en una mateixa direcció-

  • I el teatre per a joves també és un repte encara?

Fa 5 anys ens vam plantejar que hi havia molt a fer, pràcticament tot a fer, però que calia començar per algun lloc. El primer pas era buscar espectacles adreçats a aquest públics. Els següents passos són que els programadors els vegin i els contractin i que en les programacions de pobles i ciutats hi hagi una presència de teatre per a joves que vagi més enllà de veure un espectacle a la Mostra. El treball amb joves requereix implicar aquest públic. Per això, és necessari que la ciutat i els pobles dipositin la confiança en ells i que deixin pas a l’autogestió d’aquest jovent, com hem fet a la Mostra.

  • Què els hi dius al públic? Amb quines expectatives han d’anar?

Hi han d’anar amb expectatives de veure i viure espectacles que segur que els hi agradaran. Que és important que triïn bé. Per això tenim els itineraris. I també que triïn segons el gènere que més els hi agradi. Tenen circ, tenen titelles, tenen clown, tenen màgia, tenen música, tenen teatre, tenen instal·lacions, tenen arts de carrer… Segur que trobaran alguna cosa que els agradi. Que vinguin disposats a gaudir i a alimentar-se d’arts escèniques i amb ganes de passar-ho bé.

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This