El Dia de la Música, celebrat el 21 de juny coincidint amb el solstici d’estiu a l’hemisferi nord, té com a objectiu promoure la música en totes les seves formes, reconeixent-ne el valor cultural i la capacitat de connectar persones de diferents cultures i orígens. A més, aquesta celebració busca fomentar la participació en activitats musicals tant per a professionals com per a aficionats, celebrant-ne la importància en la vida quotidiana i en la societat en general.

En els darrers anys, el negoci de la música infantil (ara anomenada familiar) ha experimentat un creixement significatiu a Catalunya. Aquest sector, que tradicionalment havia estat considerat secundari en comparació amb altres gèneres musicals, ha viscut una autèntica revolució gràcies a diversos factors com l’auge de les plataformes de streaming, l’expansió de l’animació digital i també a una major necessitat dels progenitors joves d’assistir a festivals sense haver de buscar cangur. 

Un dels factors clau en l’explosió del negoci és l’augment de les plataformes de streaming. Serveis com Spotify, YouTube Kids i Amazon Music han permès que la música arribi a una audiència global de manera fàcil i accessible. Les llistes de reproducció específiques per a infants, amb cançons triades per les empreses més potents, són immensament populars entre els progenitors que busquen contingut per als seus fills.

El nostre país té falta de memòria, oblida ràpidament la creació cultural i la substitueix amb una facilitat sorprenent. Fixeu-vos que, a diferència d’altres països centreeuropeus, els cantautors van desaparèixer un bon dia a Catalunya per donar pas al pop-rock català, que va ser desterrat pel heavy metal, el reggae, després per l’ska, després el mestissatge que va començar a omplir les programacions, més tard va ser la música indie, propostes electròniques, ara toca cantautores (afortunadament), i alerta !!  que també ja tenim aquí el reggaeton (del que me’n guardaré prou de donar la meva opinió) i, ara que estem en un moment molt “eufòric”, també desapareixerà per ser substituït en funció dels desitjos dels déus del màrqueting o els creadors de contingut.

Hi ha qui està convençut que amb la música familiar s’ha descobert un nou gènere, però la veritat és que existeix des de fa més de cinquanta anys a Catalunya; el que sí podríem dir que ha nascut darrerament és el rèdit econòmic que ha suposat per alguns participants del joc. A falta de poder vendre concerts per a adults, productores i empreses de management que regalaven “literalment” l’espectacle infantil de la Festa Major condicionat a la contractació de tal orquestra o banda de moda, ara es freguen les mans quan saben que poden omplir la plaça de famílies senceres amb projectes que abans els avergonyia.

Però això no és nou, ha passat sempre en altres sectors: el grup de pop, rock, més mediàtic del moment ha deixat sense feina a bandes més veteranes amb un caixet deu vegades inferior i, sovint, d’una qualitat deu vegades superior. Però el gran gurú del mass media treu el nas una vegada més i ens diu què hem d’escoltar, què hem de cantar, què hem de menjar, com hem de vestir i a qui venerar i probablement a qui hem de votar.

Per sort, la música tradicional, el folk, la música clàssica, el jazz han aguantat el pas del temps perquè mai no han representat grans beneficis econòmics i a alguns ens ha permès viure, de moment, gairebé cinquanta anys.

El 2023, els ingressos per streaming de música infantil van augmentar substancialment, amb cançons i àlbums dedicats als infants que sovint superen en nombre de reproduccions a gèneres més tradicionals. Aquest fenomen ha permès als artistes i creadors de contingut infantil arribar a nous públics i monetitzar (excepte a YouTube) les seves creacions de manera dubtosa. Ja sabem que la venda de discos ha desaparegut i ara el negoci està basat exclusivament en la venda de samarretes, gorres i altres productes que res tenen a veure amb el contingut artístic dels projectes.

La inclusió d’algunes produccions als esdeveniments i festivals dedicats a la música popular també ha proliferat en els darrers anys, on els més petits poden gaudir de concerts en directe adaptats a les seves necessitats i gustos. Segons declaracions dels responsables de programació i els mateixos artistes, aquesta adaptació consisteix en abaixar el volum de l’equip de so i fer picar de mans al públic.

Estudis han demostrat que la música pot millorar les habilitats lingüístiques, cognitives i socials dels infants, però malauradament són poques les famílies que vetllen per integrar la música com una part fonamental de l’educació primerenca i prioritzen el consum de les novetats discogràfiques que manen els capricis de la moda. La música deixa de ser una activitat artística per esdevenir un producte de consum més a prop dels balls de TikTok que de l’art d’emocionar.

Tenim música sonant per tot arreu innecessàriament, al supermercat perquè compris més o menys de pressa, a les botigues de roba per fer fugir esperitadament els boomers (com un servidor)  i deixar els adolescents amb absoluta llibertat per triar els articles, o als establiments de tota mena, com ara els restaurants,…

Per cert, us imagineu un sopar romàntic en un restaurant mentre un cambrer us va passant pel mig de la taula, ara un Rembrandt, ara un Miró, ara un Modigliani…? 

Deixem, doncs, la música al seu lloc, posem-la allà on toca. Gaudim-la i visca la música.

• Facebook
• Twitter
• Google+
• Pinterest

Pep López

Producció Espectacles Familiars