De vegades tinc la sensació que la dansa és una de les arts que es veu com més llunyana i elitista pel gran públic. De fet, nosaltres com a companyia que treballem les Arts del Moviment per tots els públics, ens hem trobat amb més d’un “ui, dansa no en programem”. I si preguntes el perquè, no hi ha raons massa sòlides darrere d’aquesta opinió, més aviat una por, una desconfiança amb el llenguatge.

No fa gaire vaig tenir la sort de topar amb l’article “Contra l’elitisme cultural” del Vicenç Villatoro on diu:

“No fa pas tants anys, els ateneus llibertaris demanaven als obrers que llegissin Dostoievski. I proposaven concerts populars del millor nivell possible. Creien que per combatre l’elitisme, no s’havia de rebaixar el nivell d’oferta, sinó que s’havia d’oferir la formació i generar la inquietud perquè tothom pogués accedir a tota l’oferta cultural, fins i tot la més exigent.”

Fa uns anys, un dels nostres espectacles apareixia a la programació d’un important festival de casa nostra amb el subtext “per famílies culturetes”. Fem espectacles elitistes les que creem des del cos? Avui, dia Internacional de la Dansa, sens dubte és un dia per pensar-hi. Amb el cap, amb tot el cervell. I ah, el cervell em dóna una explicació! Visca la ciència!

El cerebel és la part més antiga del cervell. Aquest cervell reptilià controla l’equilibri, el moviment i la coordinació i és l’encarregada de llegir el moviment. Per caçar, per fer-nos els morts, per sobreviure.

Movent-nos fem moure i commovem als altres. Quan ballem o veiem ballar estem anant a l’arrel del nostre complex cervell. A allò essencial que ens uneix amb tots els altres éssers vius del planeta: la comunicació no verbal! El moviment és un llenguatge universal que rebem a la part més profunda de nosaltres. A qualsevol edat.

Així doncs, vivim, ballem i moguem-nos amb alegria per tot arreu. Ocupem els espais públics i privats, donem pas al cos, estiguem presents als llocs, comuniquem-nos i cridem als quatre vents:

“Combatre l’elitisme no és rebaixar el nivell d’exigència de l’oferta, sinó apujar el nivell d’exigència de la demanda” *

Ballem la vida, avui i cada dia!

• Facebook
• Twitter
• Google+
• Pinterest

Marta Gorchs, Cia.Sifó

*Vicenç Villatoro, revista el Temps, 27/03/23 Article