Descobrim les connexions entre el món de la salut i de les arts escèniques de la mà de l’artista Ferran Orobitg
L’any 2020 en plena pandèmia vaig obtenir la Beca per a la recerca i la innovació en els àmbits de les arts visuals, dels nous sectors creatius, de les arts escèniques, de la música i del pensament de l’OSIC, oficina de suport i iniciativa cultural de la Generalitat de Catalunya, amb el treball teòric, “Arts Escèniques i Salut”.
És un treball estimulat per l’informe de l’OMS 2019, i pel context de pandèmia. Afegint a més a més, el meu interès personal per la salut, ja que, a part d’artista, soc Diplomat en Nutrició i Dietètica Humana.
Vaig fer una recerca d’informació ja editada de diferents fonts, ja siguin estudis, informes, llibres, treballs de recerca…i, a nivell internacional. És un recopilatori d’informació ja existent per a donar una base sòlida a la relació entre arts escèniques i salut, i al seu gran benefici de treballar plegats.
El treball està separat en 4 eixos: El teatre, les arts del moviment, la música i l’humor. Evidència científica i casos pràctics de cada grup i polítiques culturals en la salut de França, Anglaterra, Austràlia i Estats Units. Un treball de més de 80 pàgines amb referències de tots els estudis i enllaços a diferents webs.
M’agradaria que aquesta informació donés eines als polítics, als artistes i a la ciutadania en general, per a creure més fermament que mai que la cultura, i en concret (en aquest treball) les arts escèniques, són BÉNS ESSENCIALS, i de primer ordre per a la salut emocional, psicològica, social i física.
Hi ha molta informació i enllaços perquè qui ho desitgi, pugui ampliar-la en qualsevol dels camps esmenats.
La nova definició de la OMS sobre la salut és: “un estat de benestar físic, mental i social complet i no només l’absència de malalties ”(constitution WHO, 1948), arrelant així fermament la salut dins de la societat i la cultura. Destaca la importància de la prevenció de malalties.
La definició també se centra a estar bé, des d’una perspectiva individual i social. Aquest últim pot incloure múltiples aspectes com la integració a la societat, la contribució, acceptació i confiança dins de la societat, comprensió individual i creença en el potencial de la societat.
“Diferents estudis del treball mostren com les activitats artístiques i culturals poden tenir un impacte positiu, per exemple, en l’estabilitat física, en la part cognitiva, en l’autoestima, en l’habilitat per relacionar-se a partir de canvis en el comportament i d’una major exposició al contacte social, fins al punt de reduir, a vegades, la durada de les estades hospitalàries (Clift i Staricroft, 2010; Estache i Ginsburgh, 2017; Nova Agenda Europea per a la Cultura, 2018).
Així mateix, hi ha estudis que confirmen que l’accés a la cultura és el segon factor més important per al benestar psicològic, precedit només de la salut física (Sacco et al., 2011). Extret de (Villarroya, 2019).”
Segons la definició completa de salut que hem vist al principi, en el moment actual, les persones estem més malament que mai en tota la història de la humanitat en un context global, tenint en compte sobretot, a la salut psicològica i emocional.
Per tant, després d’aquestes recerques i el context actual, concloc el treball, que la cultura, i en concret les arts escèniques, no només són essencials, són VITALS.
Ara més que mai és quan s’hauria de potenciar la cultura, ara més que mai és necessària i útil. Ara més que mai, els polítics i els ciutadans ens hauríem de creure el títol donat recentment a la cultura: BÉ ESSENCIAL!
Espero que aquest petit treball de recerca, pugui ajudar a algú a tenir les eines que li faltaven per a defensar-ho tan convençuda com jo.
Pots consultar l’article sencer en aquest enllaç.
Més informació a: https://ferranorobitg.com/
