29 / 05 / 20

Carles Parellada: “Les arts escèniques poden ser un canal vàlid per fer front a emocions sorgides durant el confinament”

Aquest període de reclusió, de confinament forçat per la pandèmia, ens ha ensenyat unes quantes coses -a molts de nosaltres a nivell tecnològic- i ens n’ha descobert d’altres de nosaltres mateixos que potser fins i tot no sabíem. Per mirar d’analitzar l’efecte que pot haver tingut aquest confinament en els nostres infants, en el seu procés d’aprenentatge i desenvolupament, des d’Escena Familiar hem volgut consultar-ho amb Carles Parellada, expert educatiu, investigador i assessor en aquest àmbit. Parellada també és codirector de les formacions de pedagogia sistèmica a Catalunya (Institut Gestalt, UAB, URV), de la Xarxa de Pedagogia Sistèmica, i de Connexions. Hi hem recorregut, també, per tal que ens faci cinc cèntims respecte el paper de les arts escèniques per a infants, en viu, des del punt de vista educatiu. Segons Parellada, “els éssers humans som éssers socials i compartir en comunitat és una de les nostres prioritats” i les arts escèniques poden ser un canal molt favorable per poder fer front a emocions negatives que s’hagin produït durant el confinament.

– Es diu tot sovint que la cultura, incloent-hi les arts escèniques, és imprescindible en els processos de desenvolupament i aprenentatge. Fins a quin punt és certa aquesta afirmació?

– L’ésser humà, des dels seus orígens, ha procurat expressar allò més íntim i intern d’una forma no sempre cognitiva, és més, la cognició, la racionalitat, diguem-li com ens sembli més adequat, té limitacions significatives perquè la vida humana té moltes altres dimensions, i en elles la cultura i l’expressió artística, des de tots els seus àmbits, n’és una de rellevant per la seva capacitat d’esplaiar-nos des de la diversitat de llenguatges i estats emocionals. La creació de la cultura és una de les grans conquestes de l’evolució de la humanitat, després de la capacitat de desplaçar-nos de forma vertical i alliberar les mans i la visió, i després del llenguatge.  En aquest sentit és del tot imprescindible pels processos de desenvolupament i aprenentatge, que formen part de la nostra filogènesi específica.

– Si l’anterior afirmació és certa, com pot afectar o haver afectat als infants i joves aquest període de confinament? A nivell emocional, a nivell educatiu i a nivell familiar…

– És obvi que aquesta situació de confinament ha limitat l’accés als diferents esdeveniments culturals que ens ofereix la comunitat en aquesta direcció, i això tindrà repercussions en els diferents processos de creixement personal i d’enculturització en els diferents contexts de vida familiar i educativa. Tot i així faig un apunt en el sentit que això haurà passat d’una forma desigual en segons quins contexts familiars i socials, ja que moltes famílies hauran trobat mecanismes de compensació, hauran cercat altres formats, altres recursos, perquè forma part del seu tarannà habitual, però per contrapartida moltes altres famílies hauran quedat orfes en aquesta direcció i això augmenta la fractura que ja de per sí podem reconèixer entre aquests diferents estaments de la nostra desigual societat. Vaga dir que, de tota manera, la temporització, tot i la seva llargada, no ho serà d’una forma tan rellevant donat que esperem que aviat es pugui recuperar la dinàmica habitual.

– Quin paper han jugat les propostes culturals virtuals durant aquest període des del punt de vista educatiu?

– Afortunadament s’han generat moltes possibilitats de propostes culturals virtuals  durant aquestes setmanes gràcies a la multiplicitat d’iniciatives solidàries que molts col·lectius i persones han posat en marxa, que majorment han sigut gratuïtes i públiques. Sens dubte això ha apaivagat els efectes negatius de no poder gaudir d’aquestes propostes d’una forma presencial, i és possible que fins i tot hagin arribat a moltes més llars de les que potser fins ara hi entraven, amb l’efecte favorable i inspirador que això està tenint a nivell educatiu.

– El confinament pot haver canviat decisivament la relació dels infants amb la tecnologia fins el punt d’instaurar nous usos i hàbits?

– Crec que a ningú li queda un bri de dubte en relació a això, aquesta immersió que han fet els infants, i així mateix els adults, com es diu col·loquialment ha vingut per quedar-se. Abans, per desconeixement, per mandra o per indisposició, per manca de recursos…, podria haver-hi certes resistències o un cert desinterès per una part significativa de la societat. Amb el que hem viscut durant tot aquest temps hem après, ens hem fet conscients de les seves possibilitats i, sobretot, hi hem experimentat de formes i intensitats diverses, però sens dubte ens hi hem submergit sense massa dilacions.

– Quina importància tenen les arts escèniques en viu en el procés d’aprenentatge i desenvolupament d’un infant o un jove?

– Les arts escèniques em semblen rellevants perquè et posen “en situació de”, vull dir que tenen una dimensió simbòlica potentíssima, que et permet viure, reviure, reflexionar, conversar, imaginar…, sobre aspectes importants de la vida de les persones des d’un lloc no imposat sinó més aviat inspirador. Per tant són font de desenvolupament i aprenentatge pels infants, que necessiten nodrir-se de coneixements reglats i també d’experiències més intangibles i subtils que entren en el cap i en el cor des d’un altre registre.

– Algunes coses que una companyia hauria de tenir en compte (més enllà de les mesures de seguretat) a l’hora d’encarar el retrobament amb el públic.

– El primer que em ve és que allò que s’ofereixi pugui estar en connexió amb el que s’ha viscut, amb el que s’ha hagut d’explorar a nivell experiencial, a nivell emocional (s’han viscut pèrdues, hi ha dols sense completar, fins i tot sense iniciar, hi ha hagut intensitat en les relacions de parella i familiars, …), han passat moltes coses que són font de necessitats no cobertes. Tractar-les també a nivell d’una bona representació poden tenir un efecte col·lateral molt favorable en totes les direccions que ens puguem imaginar.

– La digitalització “forçada” que ha comportat aquesta situació, quins efectes pot tenir sobre els processos d’aprenentatge?

– Abans parlava del valor de la tecnologia, d’aquesta digitalització tan exponencial que estem vivint, i ara toca parlar de les limitacions i les dificultats, en cap cas ho podem digitalitzar tot, ni a tota hora, és quelcom que ha vingut per quedar-se però no pot ser que això sigui de qualsevol manera i a qualsevol preu, caldrà donar-li un sentit i emmarcar-ho en una estratègia funcional, perquè sabem per experiències prèvies que l’aprenentatge té molt a veure amb la comunicació en el marc dels iguals, i en contexts de vida amb una clara intenció de cooperació i d’ajuda mútua, que la presencialitat facilita i humanitza d’una forma molt més potent. Fer el contrari seria exposar als infants a una falsa realitat i convertir-la en una normalitat mancada d’ànima.

– Quins problemes pot haver causat aquest confinament en la mainada en l’àmbit emocional?

Insisteixo en el fet que això haurà sigut molt desigual segons el context social, i segons la dinàmica familiar. Per tant hi haurà infants que segons aquestes circumstàncies, i segons també la gestió emocional dels propis adults que els hagin acompanyat aquest impacte haurà sigut mínim, en cap cas zero perquè és una situació d’excepcionalitat per la que ningú estava preparat prèviament, i per altres infants por haver sigut molt dur perquè es poden haver agreujat tots els malestars que ja existien prèviament en el seu context de vida. Per tant això es podria associar a situacions de por, d’incertesa, d’enuig, de tristesa, de confrontació, fins i tot de violència perquè no es puguin contenir i drenar fàcilment. Tot plegat augmenta el nivell d’estrés, la irritabilitat, i la depressió del sistema immunitari, peça clau per transitar aquest procés amb unes certes garanties de gaudir d’una bona salut.

– Com poden ajudar les arts escèniques a l’hora d’afrontar disfuncions o problemes de tipus psicològic que hagin pogut sorgir durant aquest període? 

Com ja apuntava en algun moment, la dimensió expressiva, simbòlica, fins i tot imprevisible d’alguna manera, de les arts escèniques, pot ser un canal molt favorable per poder fer front a aquestes emocions que ara mateix comentava, que tractades des d’una perspectiva més cognitiva poden quedar lluny del llindar de gestió emocional i de les relacions que poden gestionar certs infants i adolescents.

– És important viure la cultura en comunitat? Ja sigui en l’àmbit familiar o més ampli, com ara un cercle social?

– Torno a la idea del principi, els éssers humans som éssers socials i compartir en comunitat és una de les nostres prioritats. Si en aquest compartir hi sumen aspectes suggerents i estimulants com tot el que comporta estar en contacte amb la cultura, doncs millor que millor. És més, el missatge, el contingut, allò que esdevé de participar en un acte cultural es redimensiona en el contacte amb els altres, i amb les converses que s’hi generen.

– Com a expert educatiu, què li agradaria que haguéssim après d’aquest període de confinament en referència a l’àmbit de la cultura?

– Adonar-nos del seu valor, veient com ho hem trobat a faltar, i agraint el que sí hem pogut gaudir i tot el que ens ha aportat. Des de fa uns anys les diferents reformes educatives dels sectors més conservadors han propiciat un descens impressionant de les matèries i les activitats vinculades al món de la cultura i les arts, i això és quelcom que m’encantaria que es pogués redireccionar justament pel valor que a hores d’ara podem estar-li donant a tot aquest món pel caliu humà que desprèn i pels potencials d’aprenentatge a molts nivells que ofereix.

– Fins a quin punt reprendre l’activitat cultural pot ajudar a les famílies?

– No fa gaires dies escoltava en una tertúlia en la que hi havia na Eulàlia Bosch i na Dolors Feixas, entre d’altres, en un espai de debat de l’Escola d’Art Municipal Illa de Sabadell, una proposta molt interessant. Si fos el cas que l’inici del curs comportés que una part dels infants i joves anessin al centre, mentre l’altra part fa feina telemàtica a casa, invertir aquest temps tancats a les cases, fent aprenentatges i vivint experiències aprofitant totes les ofertes i propostes a nivell de museus, de teatres, d’exposicions, … En aquest sentit em semblaria extraordinari que s’acollís aquesta idea des del sistema educatiu que compliria amb aquest objectiu que l’activitat cultural podés ajudar a infants, joves, i llurs famílies a completar els seus processos de creixement a tots els nivells.

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

  • Una iniciativa de:
    Associació Professional de teatre per a tots els públics
    Amb el suport de:
    Col·labora:
    col·labora Diputació de Barcelona                 Institut d'Estudis Ilerdencs         Diputació de Lleida        Ajuntament de Barcelona

Pin It on Pinterest

Share This