3 / 07 / 18

Amígdales, escorça cerebral i 1.000 bilions de connexions: per què el teatre activa el cervell?

Al cervell tenim 86.000 milions de neurones, però aquesta xifra no és gaire més important que saber que un cuc intestinal en té 307. Per què? Doncs perquè les idees, la creativitat, la intel·ligència, les emocions, la memòria, l’aprenentatge… la vida mental no depèn del nombre de neurones sinó de les connexions que s’estableixen entre elles. I aquí sí que ens podem fixar en les xifres: el cervell fa uns 200 bilions de connexions. Però un cervell estimulat pot arribar a multiplicar per 5 aquest nombre. I quantes més connexions, més flexibilitat cognitiva. Què vol dir això? “Si no tenim flexibilitat cognitiva som més crèduls, més acrítics i tenim poques possibilitats de donar respostes diferents a les situacions”. Aquest és un dels conceptes que va posar sobre la taula –o millor dit, sobre l’escenari- David Bueno en la xerrada organitzada per La Sala Miguel Hernández de Sabadell. Aquest biòleg, genetista i divulgador de la neurociència va posar arguments científics a un fet que des de les escoles i des del sector teatral es veu evident: les arts escèniques ajuden en l’aprenentatge dels infants. Qualsevol de les formes de participació és útil; ja sigui pujant a l’escenari a interpretar com assistint de públic a un espectacle.

Aprofitar per presentar la temporada i les propostes escolars a un centenar de mestres abans d’una xerrada en què es deixa clar que anar al teatre contribuirà a l’aprenentatge és tan útil com clarificador. I els arguments que va desenvolupar David Bueno no van deixar lloc a dubte. “El teatre és una escola emocional”. Amb aquest concepte, el científic ja va començar avançant la conclusió.

Per explicar el perquè, cal entendre alguns punts:

  • El cervell no deixa de canviar. És important tenir en compte que el cervell canvia diàriament. I els estudis i experiments sobre les diferents zones cerebrals permeten saber quins estímuls activen cada àrea i com es comuniquen entre elles.
  • Música o multiplicacions. Activa molt més el cervell escoltar música relaxadament que posar-se davant un llibre i fer multiplicacions. Les connexions neuronals també augmenten si estudiem en grup més que en solitari. I és que estar amb gent genera molta més activitat neuronal.
  • Estrés: enemic número 1. La sobreestimulació no ajuda; bloqueja. Ens impedeix aprendre coses noves, frena la nostra capacitat empàtica.
  • Tenir un idioma és instintiu. Tots els mamífers tenen un llenguatge propi. Les rates –cosines evolutives dels humans- es comuniquen a través d’ultrasons, els ximpancès –els nostres germans evolutius- diferencien amb paraules els conceptes dolç i amargant i tenen expressions diferents per avisar d’un perill felí, d’au de presa o de serp. No fan frases, però demostren que el llenguatge no és una decisió sinó un instint. I els éssers humans l’aprenem escoltant, imitant, assajant i perfeccionant. Quant més parlem, més connexions cerebrals i més activem l’àrea del llenguatge.

  • El comportament social madura amb l’edat, però sobretot amb l’experiència. Un dels elements més importants d’aquesta maduració és exercitar el control executiu, que és la capacitat de no deixar-se endur pels impulsos. Saber planificar s’aprèn amb l’edat i les activitats que exercitin aquesta inhibició contribueixen a una maduració més ràpida.
  • El patró de connexions, clau de l’aprenentatge. Tot allò que aprenem no es guarda en carpetes com si fóssim ordinadors. El cervell estableix patrons de connexions neuronals que quan es reactiven generen la consciència del record. Cada nou aprenentatge és un nou patró neuronal. Però primer, el cervell busca si hi ha altres connexions amb informació similar i les aprofita per afegir-ne de noves.
  • L’aprenentatge, millor en moviment. Ens encaparrem en estar quiets a les aules, però quantes més àrees cerebrals s’activin, més fix quedarà el record i l’aprenentatge. Per això, és important no aprendre coses “perquè sí”. La relació amb altres experiències i altres coneixements és bàsic per l’eficiència del record.
  • Les amígdales són crucials per sobreviure. A la zona de les amígdales –no les del coll, sinó les del cap- és on es generen les emocions. Són patrons de reacció i conducta preconscients. És a dir, no es poden racionalitzar. Les emocions ajuden a fixar l’aprenentatge perquè donen un motiu al cervell per retindre’l. Per què guardar-lo si no és important, si no genera cap emoció?
  • Tàlem i hipotàlem: sorpresa i motivació. La sorpresa activa el tàlem, que és la part del cervell que genera l’atenció. Sense atenció no hi ha aprenentatge. I estimula l’hipotàlem que és on hi ha la motivació. Aquesta aporta un extra d’energia. Fins els 7 anys, la motivació és intrínseca perquè per als infants tot és nou i sorprenent. Però a partir dels 8 anys, cal exercitar la motivació i activar-la de forma externa amb situacions atractives per ajudar a l’aprenentatge.

Dit tot això, podem explicar perquè les arts escèniques contribueixen de forma extraordinària a l’aprenentatge dels nens i nenes.

En primer lloc, participar, pujar a un escenari per actuar en una obra de teatre, per exemple, permet generar moltes de les situacions que hem vist que activen les connexions neuronals: treball cooperatiu en grup, memorització de textos amb una motivació concreta, control executiu des del moment en què cal esperar a sortir a escena en un moment determinat, ús del llenguatge com a mínim a través d’un personatge o que al fer una activitat en moviment es connecten més àrees del cervell i es reforça el patró de connexió neuronal.

Els patrons de connexió també s’afavoreixen en el moment en què un grup de nens i nenes van a veure un espectacle. Totes les experiències que viuen permeten reforçar les connexions cerebrals amb emocions, que motiven el cervell a guardar aquell patró i ajudarà també a fixar els coneixements que s’hi relacionin.

Però sobretot, el teatre permet experimentar emocions sense viure-les. La gestió emocional es fa a l’escorça del cervell. Com que aprenem a través de l’assaig-error, les arts escèniques ens permeten posar-nos en la pell de personatges que senten, que experimenten, que viuen situacions. Se’ns encomanen les seves emocions i el cervell pot guardar aquella experiència com a pròpia. Això ajudarà a gestionar millor les emocions.

Pot semblar que anar al teatre és un moment d’esbarjo, de dispersió, de distracció de les classes que es fan a l’aula. Però el cervell no deixa mai de treballar, evoluciona constantment. I més que un parèntesi en l’aprenentatge, les arts escèniques són un signe de multiplicació.

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This