L’espectacle aguanta bé i permet anar desenvolupant equilibris amb cinc boles, mentre va desmuntat el seu mòdul de peces (caixes, fustes per al rebot, boles de rebot i de sorra…) Fins i tot, s’atreveix a integrar un “voluntari” per jugar a treure caixes d’una columna de caixes amuntegades. Des del principi, tothom vol que l’artista perdi, com si fos una competició amistosa entre dos tiets i que el més enrotllat fa broma exagerada quan treu la peça que permet passar el torn al contrincant.

Sens dubte, la seva aparença insòlita, amb un vestit jaqueta i una barba desmesurada (a qui no li recorda la del Profesor Bacteri de Mortadel·lo i Filemó?) dóna un perfil còmic que sap jugar al límit. Xampatito és com aquells artistes de carrer de Fira Tàrrega que aconsegueixen amuntegar molta gent al seu voltant per passar la gorra després reacionant a quin és el grau d’atencio del públic.

Autor: Jordi Bordes

Data: 31/05/2021

Llegiu la crítica sencera a Recomana.cat