Sopa de pedres, d’Engruna Teatre
La virtut d’aquest muntatge està en com basculen entre el drama i la denúncia amb els gags i les situacions còmiques. I sobretot amb una posada en escena i una escenografia mòbil que imprimeix un ritme àgil. La història de l’Alma, una nena (l’única titella portada per les dues actrius, Anna Farriol i Júlia Santacana) que viu amb la seva àvia Jula ha de fugir sola quan apareixen els avions de la guerra. Abans però, la seva àvia li dona una pedra perquè sempre recordi d’on ve. El periple d’Alma és el mateix que un refugiat, fugir de la policia, rebre un no per resposta per traspassar fronteres, i fins i tot acabar naufragant a alta mar. Però arriba a Europa i allà ens canten la cançó de la terra de les oportunitats i de la pau. La fal·làcia del somni europeu es fa palesa quan l’infant demana menjar i tots els personatges prèviament presentats s’hi neguen. Però la creativitat i la connexió amb el record de la seva àvia fa que l’Alma s’empesqui una solució per despertar la curiositat dels ciutadans europeus i la seva solidaritat. Una sopa de tres pedres necessita d’altres ingredients per ser ben digerida.
Autor: Martí Figueras
Data: 29/05/2021
Llegeix la crítica completa a Recomana. cat
“Quan una història és molt real i està ben explicada se’t fica a dintre, et commou, et remou, t’emociona i t’entendreix. Tots aquests ingredients hi són, a la Sopa de pedres d’Engruna Teatre, l’obra de teatre familiar que es va poder veure diumenge al matí a l’Auditori Municipal. Alma és l’ànima de l’escena, és la nena protagonista de la història d’una petita refugiada, atrapada en una guerra al seu poble de Síria i obligada a marxar-ne per no morir. Una nena que arriba a Europa on es pensa que hi trobarà llum, colors, gent acollidora i vida. I on hi troba, amb tristesa, hostilitat i finestres tancades.”
Autor: Marina Antúnez
Data: 08/03/2021
Llegeix la crítica completa a L’Actual.cat.
“L’espectacle d’Engruna Teatre aprofita la història de la sopa de pedres per parlar-nos de les injustícies del món i de l’existència dels refugiats, una realitat que, encara que les múltiples nacions europees ens esforcem a ignorar o a relativitzar, existeix. Amb una enorme sensibilitat, l’espectacle mostra pinzellades dels obstacles amb què topen aquests èxodes humans: des de les fronteres vallades amb murs i concertines, a les precàries travesses marítimes, passant per la temuda selecció duanera; amb una escena que recorda al videojoc “indie” Papers, please (2013) de Lucas Pope.”
Autor: Jaume Forés
Data: 20/10/2020
Llegeix la crítica completa a Núvol.
“Un quadre que es desplega amb girs amb més intenció de la que es podia preveure. Sap extreure d’un conte clàssic sobre la capacitat de compartir, unes ombres fosques d’intolerància d’aquesta estimada Europa en la que tothom voldria viure però que només es fa realitat en eslògans publicitaris. Engruna Teatre ha sabut dissenyar amb molta màgia l’espai que es va transformant i també la trama que, des d’una simpàtic quadre de personatges caricaturescos es van percebent matisos més aviat preocupants. Ho fa amb la simpatia de les dues actrius que es van transformant en personatges i que, quan se susbstitueixen, tiren de fil còmic metateatral molt efectiu”
