La bruixa de la Tramuntana, del Teatre Lliure/Bitò
Sense cap mena de complex. Així són els musicals familiars que planteja Marc Rosich. Tant poden partir d’un conte il·lustrat com aquest que ens ocupa, com de Raimon llull (Renard o El llibre de les bèsties) o, si cal, fer una mossegada al consumisme (La dona vinguda del futur). Amb uns personatges que transiten amb el text, de cançó a cançó, viuen una aventura patètica, que resulta molt divertida i entretinguda per al públic (petits i, encara més, pels grans). Les perruques els vestuaris llampants, els grans volums que ho fan tot exagerat són els condiments d’una trama que sempre és ben cantada i amb una ironia molt eficaç.
Autor: Jordi Bordes
Data: 02/03/20
Llegiu la crítica completa de La bruixa de la Tramuntana, de Teatre Lliure/Bitò a Recomana.cat.
«La bruixa de la tramuntana» és un espectacle eminentment musical —hi ha una quinzena de peces originals— que combina tota mena d’estils, ritmes i gèneres passant per alenades de sardana, ressons d’havanera, ritme de salsa i fins i tot una peça melòdica i romàntica pròpia del Festival de la cançó de San Remo. Tot això, en veus i cordes vocals de tres intèrprets de teatre musical de primera fila, la trajectòria dels quals es pot resumir amb alguns dels títols emblemàtics com «Mar i cel», «Scaramouche», «El despertar de la primavera», «Ruddigore o la nissaga maleïda», «La casa sota la sorra», «Sugar, ningú no es perfecte», «La flauta màgica» o «El Mikado».
Als tres intèrprets i cantants (Clara Moraleda, Maria Santallúsia i Toni Viñals) s’hi ha afegit aquesta vegada el mateix compositor, Carles Pedragosa, que com els altres, fa doblets i “triplets” amb els diversos personatges de la trama —uns 70 minuts que els primers espectadors segueixen embadalits— amb figures des de les típiques dones del terrat —hi ha molta roba estesa— les turistes angleses, franceses i nòrdiques, l’acordionista, l’alcalde, la peixatera, la mestra que fuma al pati, pescador que juga a la botifarra i el gran Dalí. Els tres felins humanitzats són la Fosca, l’Olívia i el Bobby —sí, nom de gos que no fa per a un gat, però…— el gat enamorat d’una gata estiuejant que li té el cor robat, Gwendoline, que viu en els seus somnis i que fins i tot veu passar volant per damunt de Cadaqués.
Autor: Andreu Sotorra
Data: 07/03/20
Llegiu la crítica completa de La bruixa de la Tramuntana, de Teatre Lliure/Bitò a Recomana.cat.
