12 / 11 / 19

Oferir experiències, proximitat i estendre’l a tots els àmbits, receptes per atraure els joves al teatre

La Fundació Xarxa d’Espectacle Infantil i Juvenil de Catalunya, amb la complicitat del RBLS Festival Teatre Jove i la TTP, va organitzar al Teatre Principal de Terrassa una taula rodona, moderada per Cristina Salvador (Sòcia/directora de BOTH. People&Comms), titulada: Infants i famílies exigeixen més teatre. En aquest col·loqui hi van participar Carme Tierz (directora del RBLS) i Pere Romagosa (membre de la directiva de la TTP i de la Companyia La Pera Llimonera). Aquesta taula rodona o debat es va fer també partint de les dades resultants d’enquestes i estudis realitzats per encàrrec de Fundació Xarxa sobre el sector del teatre familiar i per a joves.

L’objectiu del debat era mirar d’esbrinar quines línies es podien seguir per atraure més públic jove i familiar al teatre, partint sempre de la idea que el teatre és cabdal en el desenvolupament de nens i nenes, i com aconseguir que la nostra societat sigui consumidora de cultura a través de les programacions estables de teatre familiar i juvenil amb propostes de qualitat i rigor.

Les dades preliminars assenyalen que un 88,8% d’enquestats tenen la ferma voluntat d’anar més al teatre, volen més teatre, i que aquest públic, l’edat del qual cada vegada és més baixa, vol ser actiu. A partir d’aquí, i llançant Salvador algunes vegades alguna qüestió, es va encetar el debat.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

D’esquerra a dreta, Carme Tierz, Cristina Salvador i Pere Romagosa.

Les conclusions generals van ser que calia oferir al públic veritables experiències, aprofitant la condició d’espectacle en viu del teatre. “Cal apropar-nos al públic, baixar d’escena -va dir Pere Romagosa-, “que el públic tingui una vivència única i irrepetible”. El comediant de La Pera Llimonera va apuntar que actualment el teatre infantil està trencant tabús i parla de temes delicats dels quals abans no s’haurien atrevit a parlar-ne, com el dol o la immigració, tot sovint sota títols aparentment ingenus. Romagosa també va advocar per intentar arribar al públic jove trencant les formes antiquades, tot i que reconeix que és complicat arribar al públic infantil, perquè s’ha de fer a través dels pares i mares, que són un filtre. Per aconseguir l’objectiu final, Romagosa també opta per intentar aconseguir la complicitat de la resta d’agents implicats, a més de les companyies: mitjans, espais, programadors…

Carme Tierz, per la seva banda, va assenyalar que hi ha força desconeixement del teatre per part dels joves, entre d’altres coses degut als prejudicis i als efectes negatius del “teatre pedagògic”, que és una mena de teatre contraproduent. Tierz aposta per fer viure una gran experiència al públic jove, que surti amb ganes de tornar-hi, perquè allò que ha viscut l’interessa i això seria possible, potser, renovant llenguatges. Aquest és l’esperit del festival RBLS: “Volem oferir-los un teatre que els interessi, que els remogui”. Per tant, cal prestar més atenció a les companyies joves, que cada vegada fan discursos més polítics i estan substituint en aquest sentit a companyies històriques. Tierz també aposta per una feina coordinada amb altres agents, anant a la una el món de l’ensenyament i la cultura. Per finalitzar, i abans d’obrir el debat a la resta d’assistents, professionals del sector, educadors o programadors, Tierz va apostar per l’aprovació i posada en funcionament d’una llei de mecenatge.

Publicar una opinió

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Pin It on Pinterest

Share This