19 / 12 / 19

Neix el festival nadalenc d’arts escèniques “Fum, Fum, Fum” al barri de Magraners de Lleida

L’oferta d’oci durant l’època nadalenca es nodreix a Catalunya -tret de Barcelona, que com a gran metròpoli és un cas a part- de representacions tradicionals: pessebres vivents, pastorets, quines i algun parc infantil. En d’altres països, però, en aquestes dates es multiplica l’oferta pel que fa a les arts escèniques familiars, a espectacles de tots els gèneres, que són una alternativa de primera categoria a la tudadissa d’hores perdudes davant pantalles de totes les mesures i permeten gaudir a tota la família. Aquest esperit i la intenció de projectar de manera positiva el barri lleidatà de Magraners a la resta de la ciutat és el que ha impulsat a l’Associació Hangar de Magraners (Projecte&GAR), que gestiona l’Antic Teatre Goya, de la mà de l’actor i director Ramon Molins (Zum-Zum Teatre), a promoure la creació del festival Fum, Fum, Fum.

El Petit Elefant (Centre de Titelles de Lleida, dia 21/12 a les 17.30h), Cançó de Nadal (Magraners a Escena-Hangar, dia 26/12, a les 19h, i dia 28/12, a les 17.30h i 20h) i Gretel i Hansel (Zum-Zum Teatre, dia 29/12, a les 17.30h) són els tres espectacles que conformen la programació d’aquesta primera edició del Festival Fum, Fum, Fum. Aquest és només el començament del projecte, explica Ramon Molins, que està convençut que la iniciativa permet mostrar una imatge positiva del barri i que és una manera d’activar-lo. Molins és el director de Cançó de Nadal de Dickens, que posa en escena la mateixa Associació Hangar, una obra que voldria que es convertís en una peça de repertori i la seva representació esdevingui una tradició. Es tracta d’un espectacle fet per amateurs, però treballat amb un gran rigor, mentre que els altres dos espectacles són professionals i de proximitat -les dues companyies són de Lleida-, però la idea és que en el futur hi puguin venir companyies d’arreu, que n’augmenti el nombre i que la programació sigui més completa.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

El Petit Elefant, del Centre de Titelles de Lleida.

“Volem que cultura i barri es relacionin, en aquest cas a través del teatre -diu Molins-, i aprofitar que les festes de Nadal, que s’associen a la companyia familiar i al fet de compartir, hi prenguin plenament el seu sentit, perquè el que intentem és que vinguin les famílies a compartir bons moments i a veure espectacles de qualitat”. L’Associació Hangar, una entitat sense ànim de lucre, assumeix que li costarà diners -“perquè la cultura també costa diners”, diu Molins- i que aspiren a no perdre’n, però considera que aquestes iniciatives són necessàries. Molins assegura que demostraran que la iniciativa és útil i després demanaran la implicació de l’administració local per tal de poder mantenir viu el projecte i potenciar-lo, a més d’anar a buscar patrocini privat. “No esperem a llançar-nos a la piscina, sinó que fem una mica una política de fets consumats. Demostrem que pot tenir èxit, que és una iniciativa positiva i després demanem ajut a l’administració local i anem a buscar algun patrocinador privat que hi pugui estar interessat per poder fer sostenible al festival”.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Gretel i Hansel, de Zum-Zum Teatre.

La celebració del Festival Fum, Fum, Fum pot cobrir un buit existent, segons Molins, pel que fa a l’oci nadalenc a Lleida i voltants. Pel que fa al tipus de programació, Molins explica que en aquesta primera edició han estat prudents i han optat per companyies de qualitat, professionals, però de quilòmetre 0, com el Centre de Titelles de Lleida i la seva mateixa companyia, Zum-Zum Teatre, a més de la companyia de la mateixa Associació Hangar, però en el futur aspira a portar espectacles d’altres companyies també molt potents que creu que paguen la pena, “com ara els Titiriteros de Binéfar, els bascos Teatro Paraíso o La Pera Llimonera, per dir-ne alguns dels que m’agraden”, explica. Engegar un projecte així “té una mica d’acte de fe”, diu Molins, que assegura que cal ser persistent i comunicar adequadament el que estan fent: “El teatre es comunica malament. Si jo vull anar al cinema, sé on en fan i la gent del poble o la ciutat, saben on han d’anar i què s’hi fa. En el teatre hem d’aconseguir això, que la gent sàpiga on ha d’anar i què se li pot oferir. Amb temps, feina i recursos, ho podem aconseguir. Un exemple d’això és l’Esbaiola’t”. Gent de Lleida i voltants, ja ho sabeu, teniu un nou festival, estimeu-lo, que us ho retornarà amb escreix!

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This