21 / 06 / 18

Mons Dansa balla l’aigua en el seu nou espectacle, enigmàtic i suggerent

“Quan parlem de l’aigua, la gent connecta amb una idea molt essencial, aquest element dóna tranquil·litat i plaer”. Aquesta és una de les idees de partida de Claudia Moreso al crear el nou espectacle de la companyia Mons Dansa. Aigua, així de senzill i així de complexe, és el títol de l’espectacle que acaben d’estrenar, i que els ha suposat un repte escenogràfic important. “Havíem d’omplir l’escenari d’aigua i hem hagut de recòrrer a elements tècnics que han fet més complexa la realització de l’obra”, explica Moreso. Però ja porten unes quantes produccions a les espatlles i precisament la utilització de recursos audiovisuals que es combinen amb el moviment i les textures són part de l’encant dels espectacles d’aquesta companyia barcelonina.

“Ballar l’aigua… ser aigua i transformar-me. Ara líquida, ara gasosa, ara sòlida. Mil moviments, mil textures i colors. Vull ser una gota, un mar, un núvol, un riu i viatjar com l’aigua”. Suggerent, delicat, canviant, es presenta el nou espectacle. Té una base pedagògica, com la majoria de propostes de la companyia. De fet, la idea va sorgir d’un taller a les escoles que se centrava en el cicle de l’aigua. L’eix central és el viatge de la protagonista que és una nàufraga eterna i que va recorrent paisatges on troba enigmes en forma de missatges dins d’ampolles. A través d’aquests enigmes, proposa reflexionar al públic. “Una de les escenes de l’espectacle la vaig plantejar com a homenatge a totes aquelles persones que han de caminar quilòmetres i quilòmetres per anar a buscar aigua cada dia. Tenim molta sort d’obrir l’aixeta i que caigui aigua. Cal ser-ne conscients i volia llençar un missatge de reflexió: sense aigua no hi ha vida”, diu la Clàudia Moreso, directora, creadora i dissenyadora de vestuari d’Aigua. La idea és que aquest sigui un espectacle que es pugui portar a les escoles, però té molts nivells de lectura i les persones adultes també poden traure les seves pròpies conclusions i gaudir de la plasticitat de l’espectacle en què el moviment, la textura de les teles, el vapor d’aigua i les projeccions de vídeo se n’encarreguen de complementar el missatge de fons amb una estètica que ha estat el gran repte de l’obra.

Tot i que a principis de juny el van estrenar oficialment, en els propers mesos volen pol·lir els últims detalls. Per això, al setembre, tenen prevista una residència al Sant Andreu Teatre SAT en què acabaran de treballar totes les dificultats tècniques amb què s’han trobat: un núvol que requereix una politja, el fum que surt a escena, els moviments de les onades…

“M’agrada l’aigua, puc observar-la durant hores i mai em canso de contemplar el seu moviment. L’aigua és màgica, es transforma, i sense deixar de ser la mateixa canvia d’aspecte per viatjar des del terra fins a l’aire en una constant transformació que no té fi.” En la sinòpsi del nou espectacle prometen anar un pas més enllà i fer oblidar al públic que l’escenari no és un oceà i es proposen aconseguir que ningú tregui els ulls de l’Aigua.

Com a molt, haurem d’esperar al desembre a gaudir-lo al SAT. Però creuarem els dits per a que el puguem veure abans i submergir-nos en aquest viatge “aquàtic” en dansa.

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This