6 / 08 / 18

Les Girafes de Xirriquiteula revolucionen Okinawa

Imaginem un ajuntament en ple dia de feina: ordinadors funcionant, el funcionariat atenent la gent, paperassa amunt i avall… I de cop i volta, el cap d’una girafa! Com a invitació a veure l’espectacle de Xirriquiteula Teatre no està malament. Però no és una sinòpsi per posar en el programa d’un festival, no. És la realitat que van viure els membres d’aquesta companyia catalana quan van actuar a l’ajuntament d’Okinawa, dins dels actes del Ricca Ricca Festival a aquesta illa japonesa. És una de les anècdotes que s’han emportat de la seva participació a aquest certamen d’espectacles familiars al país del sol naixent. Comenten que el públic japonès –tot i no ser tan diferent al que puguin trobar aquí- és més sensible a les “transgressions” que les Girafes fan a l’espai públic. “Per molts espectadors van resultar sorprenents i fins i tot un punt provocatives les nostres accions: que una Girafa pugés dalt un autobús, que una altra marxés escales mecàniques amunt en un centre comercial, que la petita, sempre molt entremaliada, jugués amb les sandàlies d’una senyora, o que fes broma amb un policia… Tot això els fèia molta gràcia, especialment als adults.” Explica el Dani Carreras, un dels membres de la companyia.

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

‘Selfie’ de l’expedició de Xirriquiteula Teatre a Okinawa.

Okinawa ha estat el més exòtic dels viatges que han fet amb les Girafes aquest estiu, però també han estat a Xangai, Lisboa i Dinamarca. I tot i que no és la primera vegada que van al Japó -al novembre ja van actuar a Hiroshima- aquesta ha estat una experiència del tot completa, perquè a banda de les anècdotes, dels paisatges idíl·lics, de l’acollida del públic i de l’èxit de la gira, també s’emporten compromisos per nous viatges. Han tancat dates per al 2020!

No és el primer cop que les Girafes viatgen a Orient. Fa 10 anys, van participar al Singapore International Arts Festival fent funcions durant tota una setmana. “Va ser així, amb aquest primer contrate, que vam descobrir les possibilitats de gires que oferien alguns països asiàtics”, explica el Dani. “Des de llavors, ja no hem parat: Korea, en quatre ocasions amb espectacles de sala i de carrer; Hong-Kong, dues vegades amb l’espectacle de sala Papirus; hem perdut el compte de les vegades que hem anat a la Xina, on per exemple, vam exhaurir les entrades per a les quatre funcions que vam fer en una de les ocasions al descomunal teatre Nacional de Pekin.”

  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Imatge de les ‘Girafes’ sortint d’un bus a Seoul.

Als Xirriquiteula els va la marxa. Per ells, suposa una satisfacció portar les Girafes a llocs remots, “quant més estranys, millor”, assegura el Dani. “Tenim record especial i ens agradaria repetir experiències semblants a les actuacions que vam fer, per exemple, en un barri popular de Cartagena de Indias, al Carib colombià; o al perdut poble de Bailadores, una petita localitat situada a més de 1700 metres d’altitud a l’interior de Venezuela on rarament hi arriben espectacles de carrer d’aquesta mena.”

Però tornant a Okinawa, les Girafes ha pogut experimentar amb els espais. Més enllà de llocs idíl·lics com parcs amb gespa, estanys i canals d’aigua on les grans titelles podien sentir-se com a casa i interactuar amb un gran nombre de famílies que gaudeixen de l’oci envoltades de natura, també van trencar motlles. Els centres comercials els van donar molt joc i també els carrers, on van poder comprovar que al Japó són especialment estrictes amb els permisos. Tot i així, a Naha, van liar-la una mica: “Sembla que inicialment només teníem permís per tocar i actuar en una certa cruïlla. Un espai molt concret i reduït. Però ja se sap, les Girafes no hi entenen gaire de lleis i normes i vam acabar al mig d’una gran confluència de carreteres sorprenent a conductors i vianants”.

És el que tenen les girafes. Això, i que els Xirriquiteula juguen amb l’espectacularitat d’aquest animal que resulta atractiu a la majoria de públic, en especial a la canalla. “Ens agrada situar-les en els espais més inversemblants per trencar amb la lògica i les rutines dels llocs, de la gent”, explica el Dani Carreras, que també valora la màgia que hi ha en aquestes titelles de gran format que fan obrir com a plats els ulls dels infants. “Quan treballem per a públic molt menut és com fer un espectacle de màgia. Als més petitons els provoquem la il·lusió de ser davant veritables girafes o d’alguna cosa molta alta i gran que té vida. Comprovem en els seus ulls la mirada de la incredulitat, de la desconfiança en alguns casos. No acaben de refiar-se. És realment graciós quan sents als pares esforçant-se per fer-los adonar que hi ha un actor titellaire manipulant. En moltes ocasions escoltem coses com: “Mira, veus? no és de veritat, hi ha un senyor a dins” I apa, adéu a la màgia. Cosa de grans!”

Aconseguirem algun cop quedar-nos amb la boca oberta i deixar-nos endur per l’encant d’espectacles al carrer que juguen i revolucionen la realitat? De moment, Xirriquiteula Teatre continua voltant pel món buscant públic capaç de fer-se còmplice de les seves Girafes.

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This