Fira Mediterrà nia: “Amb el de sempre, farem la modernitat”
Un dimoni, un arbre i una calavera. Aquests tres elements són els protagonistes de la imatge grà fica de la 21a edició de Fira Mediterrà nia, que omplirà els carrers de Manresa entre dijous i diumenge de cultura popular i propostes contemporà nies. L’eix central d’enguany, i d’aquà la imatge, són els rituals. El dimoni, com a part més festiva, l’arbre com a sÃmbol de la natura, i la calavera com a representació de l’espiritualitat, defineixen tres aspectes dels rituals que en aquesta fira es volen combinar per gaudir de les expressions de cultura popular que han begut d’aquesta necessitat de la humanitat de celebrar moments amb cerimònies gairebé sagrades.
Quina relació s’estableix entre els rituals i la creació escènica? Aquesta és una pregunta que també intentarà respondre Fira Mediterrà nia en aquesta edició que planteja un programa centrat en 10 cites, 10 rituals per experimentar amb la tradició, les expressions de cultura popular i les propostes més contemporà nies de les arts escèniques. I és que “l’arrel tradicional de la qual beuen molts creadors els permet ser singulars i generar propostes molt poderoses, amb elements creatius de primera lÃnia”, explica David Ibáñez, director artÃstic de Fira Mediterrà nia. Per a Ibáñez, la cultura popular és doncs una “eina poderosa” per obrir les portes a noves formes de construir les arts escèniques. I, tot i que sembli paradoxal, allò que les diferents societats, les diferents cultures porten fent milers d’anys serveix per innovar, per diferenciar-se, per convertir l’escena en una proposta absolutament contemporà nia.
Per endinsar-se en aquesta relació entre rituals, cultura popular i arts escèniques, Fira Mediterrà nia també té en compte el públic familiar. Un total de 24 propostes entre música, teatre i tradicions populars fan que aquest tipus de públic sigui un dels objectius d’aquesta edició. El circ és una de les apostes segures i enguany, també està present al certamen. Circ Pistolet representa Quan no tocà vem de peus a terra, Premi Zirkòlika 2017 al Millor espectacle de circ de carrer que fa un viatge a la infà ncia per parlar de l’amistat; i la companyia francesa Cirque Rouages farà a Manresa l’estrena a l’estat espanyol del seu espectacle Boate, en què les acrobà cies serveixen per parlar de migracions i exilis. També Gritando sin hacer mucho ruido és un espectacle de circ, però la també francesa CompañÃa Yifan ho combina amb poesia i humor. El teatre també serveix per portar a escena la tradició popular i convertir-la en proposta contemporà nia. Teatre Nu porta dos espectacles a Fira Manresa enguany, Teatre Arrossegat, que explica històries i n’explica des d’algunes d’autors universals fins a les llegendes més clà ssiques de la cultura popular. Katia és una obra que parla sobre la recerca dels orÃgens a través del viatge que emprenen una filla i una mare per donar resposta als dubtes que genera l’adopció. A En els núvols, els valencians Cia. La Negra converteixen les bombolles de sabó en titelles i a Quixote, el Grupo Puja repensa el clà ssic de Cervantes unint teatre, dansa i acrobà cies aèries, amb música en viu. I és que la música és l’altre ingredient principal d’aquesta fira. Samfaina de Colors porta Els cistells de la Caputxeta en què posen partitura a alguns poemes de Miquel Martà i Pol; a El mágico planeta de los instrumentos insólitos Fetén Fetén ofereix un concert familiar divertit, amb un repertori de valsos, jotes, o pasdobles interpretats amb instruments molt curiosos. I El somni del Drac, amb l’Agència Secreta de les Paraules, improvisa els versos en el mateix moment que es canten. Galiot Teatre, amb l’espai Munta Titella, i Katakrak, amb Enginys Eko.poètiks se n’encarreguen de posar la part més lúdica de la programació escènica familiar de Fira Mediterrà nia de Manresa.
‘Quixote’, finalista als XX premis Max, és l’obra que portarà Grupo Puja a la 21a edició de Fira Mediterrà nia.
Segons David Ibáñez, la cultura popular ja atrau les famÃlies i el que cal ara és que també participin d’aquestes propostes d’arts escèniques i, sobretot, que ho faci el jovent. Aquest és un dels reptes que continua sobre la taula també a Fira Mediterrà nia i que caldrà continuar atenent en les pròximes edicions en què Ibáñez ja no estarà al capdavant de la direcció artÃstica. Atraure al jovent i també -principalment- “oferir una programació prou sòlida per a que els programadors vinguin i les companyies tinguin una motivació suficient per venir”, subratlla l’encara director, que considera que l’objectiu principal del certamen ha de ser arribar al públic professional.
Aquestes 21 edicions han convertit Manresa en el referent de la cultura popular portada al terreny més contemporani. “Encara queda camà per recórrer en els tres à mbits: tradició popular de base, música i arts escèniques”, assegura Ibáñez. El lema ha de continuar sent el mateix: “Amb el de sempre, farem la modernitat”.
