Per aquest cap de setmana, en què els teatres encara estaran tancats i tampoc estan permesos els espectacles de carrer, Escena Familiar us recomana 5 discos que podeu trobar a Spotify per a cantar, perquè com diu la dita: Qui canta els seus mals espanta. Doncs provem de cantar més fort, vejam si el COVID-19 comença a tocar el pirandó i els nostres governants acaben de tenir clar que: La Cultura és segura! i permeten la tan necessària reobertura de sales i teatres. Us recomanem discos de Pep López, Damaris Gelabert, Lazzigags, Samfaina de Colors i La Tresca i la Verdesca & Teatre al Detall. La majoria de discos són les bandes sonores dels espectacle homònims, com ara La nena dels pardals o Sihir i la nit de reis. En tot cas, tots 5 són uns treballs fantàstics.

Ni bitxos, ni formigues (Pep López & Afònic Produccions)

És el darrer disc d’aquest gran músic. Es tracta d’un disc en què el músic de l’Esquirol treballa amb una orquestra de corda i compta amb un seguit de col·laboracions que van contrbuir a enriquir el resultat final. En les cançons d’aquest disc, López fuig dels tòpics que acompanyen el gènere de la música infantil o familiar. Són 10 cançons d’estils musicals diversos, lletres sorprenents i presentació acurada. La primera cançó del disc, que dóna títol al disc, ja és tota una declaració de principis: “… les princeses es casen amb princeses, el cavaller ara troba el príncep blau. M’agraden les persones que s’estimen, sense haver de fer petons a cap gripau”. Els nens són tractats com a persones que viuen en el món real d’avui. “No m’han agradat mai els infantilismes… són nens, però no són tontos”, va explicar Pep López quan va publicar el disc.

És l’hora de l’orquestra (Dàmaris Gelabert)

Es tracta d’un treball de la Dàmaris Gelabert i Tot Sona Records, que té com a objectiu apropar tota la família al meravellós món de l’orquestra i de la música simfònica. El disc és un nou volum de la col·lecció  “És l’hora de …”, que es va iniciar amb l’edició del disc És l’hora del Jazz. Una proposta que pretén apropar els infants a diferents estils i formacions a partir del repertori de La Dàmaris. El disc inclou èxits com Bon dia, Els dies de la setmana, L’hora de fer música i l’estrena de la cançó És l’hora de l’orquestra, arranjats i orquestrats per Àlex Martínez i interpretats per l’Orquestra Simfònica del Vallès, sota la direcció de Xavier Puig, amb la participació del Cor de Petits i Cor de Mitjans de l’Orfeó Català i d’Eloi Gómez a la veu.

Sihir i la nit de reis (Lazzigags)

Aquest disc és la banda sonora de l’espectacle musical homònim de la companyia Lazzigags. L’espectacle explica la història de la Clara, una nena que, quan necessita ajuda o se sent trista, crida a Sihir, una força màgica que l’ajuda i l’acompanya sempre. Els seus pares estaran fora de casa una temporada per un viatge de feina, i ella i el seu germà Aran van a viure a casa la tieta Marta, que els estima molt. Però arriba el Nadal i troben a faltar els pares. Els dos germans escriuran una carta als reis demanant un regal secret i, amb Sihir, visitaran allà on viuen els Reis Mags.

Els cistells de la Caputxeta (Samfaina de Colors)

Ara es veu que el famós cistell de la Caputxeta no era un de sol, no. Dotze en té. Un per cada mes de l’any. El cistell del gener, el cistell del febrer, el cistell del març… I així fins a completar la dotzena. I, si bé és cert que dintre del cistell hi porta melmelada, suc i galetes, també és veritat que cada mes de l’any s’hi ha deixat caure en forma de vers i de tonada. De poesia i de cançó. Els cistells de la Caputxeta és un CD que recull la música de l’espectacle amb el mateix nom, en què la companyia d’Argelaguer fa una passejada pel calendari a través del llibre de poemes de Miquel Martí i Pol Per molts anys!, en què el poeta dedica una poesia a cada mes de l’any. Però a més, també inclou cançons tradicionals catalanes assenyalades per a cadascuna de les principals festes de l’any.

La nena dels pardals (La Tresca i la Verdesca / Teatre al Detall)

La formació badalonina és la responsable de la música del multipremiat espectacle La nena dels pardals, de la companyia Teatre al Detall. L’espectacle està inspirat en el conte homònim de la Sara Pennypacker i que parteix d’un fet històric real, “la guerra dels pardals”, que va succeir a la Xina. L’any 1958 les autoritats xineses van ordenar exterminar tots els pardals perquè es menjaven gran part de les collites i una nena decideix salvar-ne tants com pugui. El valerós gest d’aquesta nena petita serà una lliçó per als qui no van saber veure la importància de cada espècie en el cicle de la vida.