18 / 07 / 18

Esbaiola’t: somiant amb un festival que faci gaudir d’espectacles i també del Pirineu

A un dia de l’inici de l’11a temporada de l’Esbaiola’t, el 86% de les entrades anticipades ja estan venudes. Això no vol dir que no quedin entrades per a qui li agradi improvisar. Això vol dir que després d’una dècada portant les arts escèniques als carrers d’Esterri d’Àneu, aquest festival s’ha convertit en cita obligada per a moltes famílies. “Cada cop ve més gent i les entrades anticipades són una forma d’assegurar-se lloc, però també volem facilitar així que l’accés sigui més econòmic”, explica Carles Pijuan, un dels organitzadors de l’Esbaiola’t. “Voldríem que fos popular, perquè ja és prou car anar quatre dies de vacances a la muntanya, per això posem preus assequibles: per a que la gran despesa no siguin les entrades als espectacles”. De fet, l’Esbaiola’t va començar sent un festival gratuït, però les retallades en els pressupostos públics i la voluntat de fer sostenible el festival han fet que la fórmula evolucioni. També hi ha una necessitat de limitar l’aforament i de donar valor a tenir espectacles de qualitat al carrer. “Fent pagar una entrada amb un preu mínim, fas que la gent triï anar-hi i evites que en mig de la funció entrin i surtin”. I, d’altra banda, està el nombre de gent que pot assumir el festival. “Si multipliquem el públic, podem morir d’èxit si no oferim més serveis i per això calen recursos”. I aquesta és la paraula clau. Des de la companyia La Baldufa, organitzadora de l’Esbaiola’t amb l’ajuntament d’Esterri d’Àneu, sempre han mirat cap a França per construir aquesta proposta que tot i que està consolidada, “sempre està pendent d’un fil”.

Reconeixen l’aposta del consistori que “és qui arrisca”, però els resulta complicat pensar en fer créixer el festival sense deixar de dependre únicament de pressupostos que es coneixen any a any. “A França, a cada racó trobes festivals d’aquest tipus, però multipliquen per 10 el nostre pressupost i tenen convenis signats a 4 ó 5 anys, que permeten treballar amb una base i plantejar-se novetats per créixer”, explica Carles Pijuan. L’Esbaiola’t ha hagut de tirar endavant enfrontant-se als plans d’austeritat per la crisi econòmica i també, enguany, ha perillat per l’aplicació del 155. Però com que somiar és gratis, aquesta companyia que es converteix cada any també en programadora, somien amb un Esbaiola’t que durés una setmana i que repartís espectacles per tota la Vall d’Àneu. “Durant la setmana, la programació no seria tan intensa com el cap de setmana, amb espectacles a les tardes per a que les famílies poguessin fer altres activitats al territori, com pujar un pic o anar d’excursió al riu, per exemple”, s’imagina el Carles. I és que l’Esbaiola’t també vol ser això. I tot i que ara duri (encara) quatre dies, la programació està pensada per a que les famílies puguin gaudir de l’entorn i combinin muntanya amb arts escèniques.

“Hem mantingut l’Esbaiola’t perquè som uns romàntics, de fet ens dediquem al que ens dediquem perquè som uns romàntics”, insisteix el Carles Pijuan, tot reconeixent que hi ha un gran sacrifici al darrere per part de l’equip que hi treballa i també de la gent que fa de voluntària. I gràcies a això i malgrat totes les dificultats, l’11è Esbaiola’t arriba amb una programació que promet i que també ha augmentat l’oferta “d’experiències”. “Per a que no tot sigui ‘veure’ i que el públic també pugui ‘fer’” diu Pijuan, que insisteix que també és aquesta part més participativa la que fa especial un festival com aquest. Així que aquests dies torna a haver tallers de Capgrossos i els Maquinitas amb els seus Hologrames II, després de l’èxit l’any passat. A més, també es pot viure una experiència diferent amb Com un Llum i el Glu Glu Glu.

I no faltaran els fixes: El Pájaro Carpintero amb espai de joc lliure per als més petits, la platgeta del festival i també Tombs Creatius, que enguany porten els Xics del Xurrac per fer viure l’experiència castellera tot jugant i amb l’estil característic d’aquesta companyia ja fixa a l’Esbaiola’t.

Carles Pijuan destaca la búsqueda de la qualitat amb espectacles internacionals i també de casa. El circ de Soralino, amb Inbox, ens deixarà amb la boca oberta amb acrobàcies amb cartró. I els francesos de La Compagnie Singulière donarà sorpreses ja dijous a la nit, amb l’espectacle Soliloques del que no es poden donar gaires pistes si no es volen fer spoilers. Els finlandesos Race Horse Company porten amb Motosikai el més gamberro al carrer amb un “tastet” del que poden arribar a oferir, que són espectacles de gran format. També hi seran Los Moñekos amb We-ding, que barreja el circ amb l’humor.

Carles Pijuan assegura que és més fàcil trobar propostes de circ entre l’oferta de carrer. “Falten espectacles de teatre que es puguin veure a les places”, reclama. Per això, explica que han hagut de generar més escenaris tancats per acollir espectacles de tots els tipus, no només itinerants o de circ. Però el repte és que hi hagi de tot i per això, per exemple, també podrem veure el premiat Moby Dick de Teatro Gorakada o propostes delicades com La Granja de Teloncillo Teatro, especialment pensat per a la canalla més petita, o Screen Man de Teatre de l’Home Dibuixat, que juga amb la projecció de vídeo i objectes. I, com sempre, el territori estarà molt present en la programació amb la batucada de Kina Kreu, els tallers de la Caravana Xisqueta o els monòlegs imperdibles des de la finestra de l’Esperanceta.

Els 47 espectacles programats enguany se sumen al balanç d’11 edicions que han portat a les Valls d’Àneu més de 200 companyies. De tot i per tothom en una norantena de funcions repartides en quatre dies per a que hi hagi temps per tot. Es pot exprimir el programa i endur-se una bona dosi estiuenca d’arts escèniques o es pot respirar l’aire dels Pirineus i combinar-lo amb bons espectacles. El resultat és el mateix: quatre dies d’Esbaiola’t per gaudir-los.

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This