Un Barça-Madrid podria fer tremolar a qualsevol programador de teatre de Catalunya. De fet, faria tremolar a qualsevol persona que pensés en oferir una activitat que no fos una pantalla gegant amb el clàssic. Però, per sort, no només de futbol viu l’ésser humà i així ho entenen desenes de teatres a tot el territori que ahir hi van posar coratge i van «contraprogramar» l’omnipotent i omnipresent futbol amb teatre infantil. El resultat? Centenars de famílies van gaudir d’espectacles d’arts escèniques mentre d’altres celebraven gols. Es va fer bona la frase que va dir aquell que a Catalunya hi ha «teatro del bueno». Es referia al terreny de joc, però és que als escenaris n’hi ha i de molt bo. I el públic ho sap reconèixer fins i tot el dia en què juguen Barça-Madrid.

La prova de tot plegat són les dades d’espectadors que es van registrar a diferents sales. Per exemple, Tanaka Teatre va omplir La Puntual amb el seu No tinc por i la companyia de dansa de Roberto G. Alonso també va trobar un auditori ple a la Casa Elizalde de Barcelona per veure Almazuela. Xirriquiteula Teatre feia dies que havia exhaurit les entrades per veure Laika a Badalona: més de 200 persones al Teatre Principal. A Alcoletge, més de 350 persones van veure Adéu, Peter Pan de Festuc Teatre just quan començava la segona part del partit. I a Olot, n’hi havia 270 al Teatre Principal per veure Teatre al Detall amb la Tresca i la Verdesca representant La nena dels pardals. El Clownic de Torrelles de Foix també va coincidir amb el clàssic i dos centenars de persones van veure Hats de JAM. La mateixa quantitat de públic que va anar a veure a l’Auditori de Cardedeu El petit elefant del Centre de Titelles de Lleida. Campi Qui Pugui va portar Rats a Artesa de Lleida i un centenar de persones al carrer van gaudir de l’espectacle itinerant. I La Baldufa, a Sant Pol, va reunir-ne més de 120 amb L’embolic a la granja. Mentre, Pea Green Boat va explicar L’arbre de les sabates als Lluïsos de Barcelona per 155 persones.

Alguns teatres, com el de Vacarisses, van canviar d’hora espectacles. En aquest cas, Les sabates noves de l’emperador estava programat a les 17.15h i la Companyia de Teatre Anna Roca el va representar per més de 100 persones a partir de les 18h. El Regina de Barcelona, en canvi, va mantenir l’horari i més de 120 persones van assistir a la sessió de les 17.30h de Ningú és un zombi.

Fora de Catalunya, la realitat no es paralitza tant com aquí, però també es pot notar un Barça-Madrid com el d’ahir. De tota manera, un exemple: L’Estaquirot Teatre actuava a Logroño i 400 persones van veure Antón Comodón.

Fent comptes, només amb aquests exemples, més de 2.300 persones van estar veient teatre familiar mentre es jugava el Barça-Madrid. No es tracta de jutjar si és millor el futbol o el teatre. Però les xifres poden ajudar a posar sobre la taula una realitat que de vegades no es te en compte: que hi ha vida més enllà del futbol i que els programadors poden «arriscar-se» perquè hi ha tot un públic necessitat d’escenaris que expliquin històries.