6 / 07 / 18

Dos cuiners bojos i talent Km 0 a ‘Antipasti’, el nou espectacle de carrer de El que ma queda de teatre

Mai saps d’on pot arribar la inspiració. En el cas del Joan Fernández, de El que ma queda de teatre, van ser uns xurros en una fira els que van encendre l’espurna: “Vaig pensar que el món del xurrero és especial, amb les cassoles i el foc… A poc a poc, aquest xurrero es va anar convertint en un cuiner italià amb un ajudant”. Això, barrejat amb la bona experiència que havien tingut fent espectacle de carrer amb Els secrets de Mr Stromboli, va convertir la idea en el nou espectacle d’aquesta companyia de Santa Coloma de Gramanet. Antipasti és una food truck de cuina italiana que donarà sorpreses. Comença com un cub de fusta sense cap indicació i conforme arriba el públic, van apareixent elements i pistes, fins que l’activitat frenètica a la cuina comença: el xef Marcelo Mascarpone i el seu ajudant Pepino Pepperoni aniran preparant els seus plats al ritme de la música i sense gaire text –amb italià macarrònic fàcilment comprensible, com expliquen al dossier de presentació-. “El nom respon als plats d’aperitiu que permeten fer un tastet de moltes coses; nosaltres fem petits números barrejant la màgia, els números de circ, el clown i el teatre”, diu el Joan.

El Joan Fernández és el xef i el seu ajudant és el Rafa Espada, ‘el Flaco’ de la companyia El Negro i el Flaco. Va comptar amb ell per oferir tota una part de malabarismes que promet i molt. “Quan li vam dir al fruiter al qui compràvem els vegetals per assajar que eren per una obra de teatre no s’ho creia!” explica rient el Joan. “Ell ens volia tallar els porros per la meitat i li dèiem que no, perquè si no, no es poden fer bé els números. Ara ja ens prepara els que estan menys tous i que tenen el tamany precís”. I és que a Antipasti, hi ha màgia amb pasta fresca i també amb els fogons i malabars amb tomàquets, carabassons i porros. I són reals. De fet, són Km 0, com la resta de l’espectacle. Perquè aprofitar el talent de proximitat és un dels aspectes que valora especialment la companyia: “Molta gent estem lluitant per impulsar el sector del teatre a Santa Coloma i hem aconseguit en aquest projecte molta gent local. Això ens agrada. A més, no es tracta de contractar pel simple fet que siguin d’aquí, sinó que els hem anat a buscar perquè són bons”. L’escenografia ha anat a càrrec de Jaume Baliarda, de L’Avalot, i el vestuari és de Noelia Oliver. Tots dos de Santa Coloma de Gramenet.

Tot es queda a casa… i al carrer. Perquè aquesta, la de fer un espectacle de carrer i no de sala, és una tria que també suposa un canvi de tendència en la companyia. Acostumats a fer obres per a interpretar a interiors, després de fer Els Secrets de Mr Stromboli li van agafar gust al carrer. “El llenguatge és molt diferent, perquè t’obliga a tenir un punt d’atenció constant i a captar l’atenció del públic en tot moment”, assegura el Joan. “A més a més, és molt reconfortant tenir tan a prop el públic, que després se t’acosta per comentar què els ha semblat l’espectacle; es trenca l’anomenada quarta paret del teatre”. De tota manera, la part més pràctica d’Antipasti és que al no ser de gran format permet ubicar-lo en pavellons, per exemple, i, fins i tot –amb alguns petits canvis-, convertir-lo en un espectacle de sala. Això obre portes a fer temporada més enllà de l’estiu. I com que explica una història de cuiners bojos en una food truck, pot encaixar bé en fires.

El cas és que aquest divendres 6 de juliol estrenen a Barberà del Vallès i una setmana després, se’n van a Sitges. La resta de l’estiu els espera una gira per l’estat espanyol. A Catalunya, continuaran fent Els Secrets de Mr Stromboli i esperen portar Antipasti de cara a la tardor.

Què volen transmetre? Doncs diversió. No cal més pretensió per fer teatre de qualitat. “Fins i tot a les sessions escolars, defensem que es facin espectacles divertits; també és una part de la pedagogia perquè si s’ho passen bé, tornaran al teatre”. En el cas d’Antipasti, també tindrà a veure amb els plats que serveixi aquesta pecular food truck. Però té tota la pinta que entre malabars i màgia, poca cosa cuinaran més enllà de fer bullir els riures del públic. Al final, el més important és el regust que deixen els espectacles. I aquest fa molt bona olor.

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This