2 / 07 / 18

Cesc Casadesús: “Els infants han d’anar a veure tot tipus d’espectacles, sobretot els contemporanis”

El GREC 2018 comença avui amb una programació que omplirà tot el juliol d’espectacles de tot tipus amb un eix conductor que serà el diàleg entre Orient i Occident. En total, 22 obres de teatre, 17 de creació, 25 de música, 11 de dansa, 6 de circ i, per primera vegada, 2 de cinema. Com a novetat, també una proposta per al públic infantil: el GREC en Família. El 21 de juliol, se celebrarà al Teatre Grec tota una tarda amb propostes pensades per a tots els públics. En la programació han participat tres festivals: el FLIC (Festival de literatures i arts infantil i juvenil), el festival de música per a nens i nenes Petits Camaleons i el festival d’arts escèniques El més petit de tots. És una de les propostes que destaca el director del GREC, Cesc Casadesús. Tot i això, prefereix que els espectacles per als infants estiguin integrats en la programació. Enguany, n’hi ha 14. Però el responsable del que veurem al llarg d’aquest juliol a Barcelona subratlla que les recomanacions d’edat són només això, recomanacions, i que els infants han de veure tot tipus d’espectacles. Considera que són un públic privilegiat per a gaudir dels més contemporanis.

Amb el Cesc Casadesús hem parlat del GREC i també de com programar per a tots els públics.

  • Quin paper ha de tenir el GREC en atansar les arts escèniques a tots els públics?

En principi el nostre paper és que ha de contribuir a que es facin més i millors espectacles i per tant el que més m’agradaria és contribuir en una millora en la producció d’aquest tipus d’espectacles. També a normalitzar la seva presència a les programacions i que es vegi no com un gènere a part, sinó com produccions integrades de la forma més natural possible. Això sí, indicant edat recomanada, però no vull discriminar la programació de tots els públics en la programació.

  • Creus que aquest tipus de produccions estan discriminades?

De vegades crec que no hi són. Això ja és un problema. I després, si hi és, és una programació paral·lela, secundària, complementària. Jo voldria que fos una programació integrada dins dels festivals.

  • Creus que quan la gent que no va amb infants veu que posa “per a tots els públics” es frena d’anar-lo a veure?

Jo el que faig és intentar posar espectacles recomanats per a públic familiar i edats recomanades. Però fora d’aquí, crec que els nens poden anar a veure tot tipus d’espectacles perquè depèn de com els ha format la seva família, costums, què han anat a veure abans. Però m’interessa més el concepte d’edat recomanada que espectacles familiars separadament.

  • Creus que haurien de poder anar a qualsevol tipus d’espectacles?

Jo crec que sí. Fins i tot coses contemporànies. A certes edats, moltes vegades reaccionen millor davant de propostes contemporànies a partir del moviment, dels colors o de diferents elements. I més endavant, ja poden entrar més en la ficció, en contes o en històries. Però massa vegades considerem que públic familiar vol dir explicar un conte d’una forma determinada. I jo penso que no, que els infants poden veure qualsevol tipus d’espectacles.

  • És difícil programar en clau infantil un festival com el GREC?

El que és una dificultat és que el sector o les produccions per a públic familiar ara mateix no estan en un bon moment. Hi ha necessitat de millors condicions per la producció i el que és difícil és trobar productes contemporanis, interessants i novedosos amb una mínima dimensió. S’ha reduït la producció a espectacles molt petits per una qüestió de catxet o de necessitat expressiva. A mi m’agradaria trobar espectacles familiars més grans. Amb gran o mig format. I crec que a poc a poc s’ha d’anar treballant cap aquí.

  • Hi ha mercat per això?

No es tracta de fer només espectacles grans. El que importa és la qualitat. Moltes vegades, un espai petit fa és que la qualitat sigui més gran. No vol dir que sigui menys ambiciós a nivell de producció o d’elements escènics. Per això, no vull dir que tots els espectacles familiars hagin de ser en format més gran.

  • Quins són els criteris de programació del GREC a l’hora de triar espectacles per a tots els públics?

N’hi ha diversos. D’una banda, sempre intentem portar algun espectacle internacional interessant, important, referent, amb intenció de fer un projecte internacional. També hi ha la voluntat de donar suport a la producció de companyies locals. I per una altra banda, intentem portar alguna proposta que hagi destacat durant la temporada i que no s’hagi pogut veure a Barcelona.

Mon pare és un ogre (Companyia de Comediants La Baldufa)
  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

‘Mon pare és un ogre’, de La Baldufa, és un dels espectacles programats al GREC 2018.

  • Ens poses un exemple de cada cosa?

Amb la Baldufa, que porta Mon Pare és un Ogre, hi ha una aportació a la producció. És un espectacle arriscat, contemporani, amb un tema que no seria habitual en aquest tipus de propostes.

També hem programat Laika, de Xirriquiteula Teatre. No hem participat directament en la producció, però ens ha semblat un espectacle amb una qualitat tan bona que volíem presentar-lo dins del festival.

Després, tenim també Compagnia TPO que és una companyia internacional que ja coneixem i que ja ha estat a Barcelona, però que ara porta un espectacle que es diu La Casa del Panda, que lligava molt bé amb la idea del festival que era un viatge cap a Àsia. Com que aquest espectacle en parla i és una producció exquisida i molt agradable, l’hem programat. O en el cas del circ, Tabarnak, de Cirque Alfonse, que és un circ per tots els públics que encaixa molt bé en el teatre grec.

O aquest any, com a novetat tenim l’apartat del “GREC en Família”, que farem al Teatre Grec. Ens hem posat d’acord amb tres festivals per a infants i, entre els tres, hem fet la programació.

  • Quins són aquests tres festivals?

Ens hem relacionat amb Petits Camaleons, el Més petit de tots i el FLIC. Serà un dia al Teatre Grec. Jo tinc moltes ganes de veure com funciona això, on es barreja música, teatre, contes, dansa. Penso que pot ser una gran novetat.

  • És una aposta que no coincideix amb el que deies d’integrar els espectacles infantils a la programació, sinó que és una proposta específica.

Correcte. Com que les produccions que havíem trobat eren per a espais petits i jo volia que hi hagués més propostes per públic familiar, llavors vam inventar-nos aquest dia del Grec en Família, que serà al Teatre Grec.

  • El GREC és una contínua aposta per la innovació, cap a on creus que ha d’innovar el teatre de públic familiar?

Depèn de com pot arribar al mercat. Com a festival m’interessa la innovació, sortir dels temes habituals, del conte il·lustrat… i que vagin més cap al treball de creació. Això és el que a mi m’interessa però no sé si hi ha mercat suficient i si a les companyies els interessa o no.

Un creador pot crear per a públic adult o familiar, però el que és interessant és el concepte de creació o de propostes escèniques que parteixin d’una mirada artística diferent.

Laika Xirriquiteula Teatre
  • Facebook
  • Twitter
  • Google+
  • Pinterest

Xirriquiteula Teatre portarà ‘Laika’ al SAT!

  • Dius que el sector està en un moment baix, també internacionalment?

És difícil de veure-ho. Però hi ha països que ho han cuidat més amb, per exemple, produccions per a ben petits o amb música per a públic familiar. De tota manera, en teatre, l’estat espanyol està bastant bé. No sé si la crisi ha portat a que molts creadors fessin produccions al públic familiar.

Però quan dic que és un moment baix, parlo sobretot de condicions de producció. El que aquí has de resoldre amb un mes o un mes i mig d’assajos, a altres països potser tens condicions que et permeten fer recerca més llarga i tenir una gira més articulada. Aquí la gira sol ser amb catxets molt baixos. I tot plegat fa que surtin resultats amb produccions molt febles. És això el que m’agradaria contribuir a canviar.

  • Com es canvia?

Això es canvia respectant les produccions de públic familiar igual que es respecten les de públic adult. No programant-les només perquè són barates o perquè t’omplen una programació de diumenge.

  • Com que fem diàleg amb Orient, què creus que el sector d’arts escèniques per a tots els públics pot aprendre d’Àsia i de l’Orient?

No he tingut tan temps per aprofundir en això. Però començo a veure que hi ha companyies catalanes que estan trobant en Àsia un mercat molt potent. Crec que la producció que es fa és bona i veig gent que fa gires per la xina i per països molt potents. No hem d’oblidar aquest mercat, cal saber que és un mercat potencial important i que pot donar sortida a moltes de les produccions catalanes. Cal cuidar les propostes que es porten perquè pot ser una bona oportunitat.

  • Alguna altra recomanació que vulguis fer?

M’agradaria recomanar un espectacle de música, perquè hem parlat molt de teatre i de música hi ha una cosa que fem al GREC i que es diu el Monstre del Laberint, que jo l’he posat per públic familiar però al final és una producció de música on hi canten tots els joves de l’Orfeó Català. Al final l’he recomanada per a públic familiar perquè explica la història del minotaure, i és de les produccions musicals més maques que he vist. No és específic per a tots els públics però penso que musicalment és molt assequible i molt interessant.

De tota manera, mireu la pestanyeta de la web que classifica els espectacles recomanats per a tots els públics i trobareu propostes per tothom. I mireu l’edat recomanada. Penso que hi ha de tot.

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This