L’escena familiar del país comença a agafar una certa velocitat de creuer després de les festes de Setmana Santa i quan s’albira una sortida a la crisi sanitària que estem vivint i que tant de mal ha fet al sector. Aquest cap de setmana hi ha programades arreu del país fins a 61 funcions de 55 espectacles. Hi ha espectacles que continuen la seva estada a sales de Barcelona, com Andròmines (Samfaina de Colors) al SAT! Teatre, El Monstre de Colors (Tutatis Produccions) al Teatre Goya o la visita dels històrics Titiriteros de Binéfar, que porten l’espectacle Chorpatélicos a La Puntual. Nosaltres, però, també us hem destacat com sempre 5 espectacles de diversos gèneres, com la dansa, el teatre o les titelles, que hem cregut que us agradaria veure. Que passeu un gran cap de setmana!

Blowing (Múcab Dans)

Ara mateix, en el món, en aquest precís moment, deuen estar volant milions i milions de desitjos que volen fer-se realitat. Demanem desitjos de moltes maneres diferents; bufant les espelmes el dia del nostre aniversari, veient passar un estel fugaç, bufant una pestanya, tirant una moneda a un pou o bufant una flor de dent de lleó. Desitgem moltes coses, en molts moments la nostra vida, però.. on van a parar aquests desitjos? Es compleixen? Qui els fa possibles? Divendres 9, a les 20:30h al Teatre Auditori del Mercat Vell de Ripollet.

Ningú és un zombi (Teatro Calánime)

Waldemar Ics, de deu anys arriba de Polònia a una escola catalana on, degut a la seva particular condició de mort vivent, serà rebutjat i perseguit, especialment per un company (sense nom) que comprendrà, massa tard que l’amistat veritable no entén de diferències socials o culturals, de vius o de morts. Que l’afecte, en definitiva, traspassa el llindar del temps. L’arrelament del Wally i la seva família -tres tietes zombis de mig segle de vida- en una vella casa dels indians provocarà un xoc entre dos mons dispars condemnats a no entendres. Dissabte 10 i diumenge 11, a les 17:30h al Jove Teatre Regina de Barcelona.

Sopa de pedres (Engruna Teatre)

Un espectacle que parla de totes aquelles persones que, fugint de la seva realitat més immediata, arriben a terres que no coneixen, amb llengües que no parlen i havent deixat casa seva a milers de quilòmetres. I parlant d’aquelles persones, veureu com, de fet, parlen de tots nosaltres i d’aquelles pedres que ens trobem a la vida i que cal convertir en oportunitats i aprenentatge. Dissabte 10, a les 18h a La Fila – Auditori de la Unió Filharmònica d’ Amposta.

En Patufet (i els seus pares) (Teatre Nu)

“Hi havia una vegada una entranyable parella a qui agradava cantar, cantava ell, cantava ella….” Un dia aquesta parella va decidir entrar en el món de la maternitat i la paternitat, i ho va fer amb alegria i il·lusió. De seguida, però, un fet inesperat els va omplir de patiment: l’infant naixeria molt i molt petit. Aquesta adaptació de la popular rondalla catalana, una de les preferides per als menuts de casa, fa una picada d’ullet al món actual. En la nostra versió presentem uns pares novells i excessivament protectors amb el seu fill. És un text escrit en un vers picat i viu, amb tocs d’humor, i tendresa. Inspirat en la tradició catalana que ha fet néixer aquest personatge però amb una mirada actualitzada, moderna i global. En Patufet (i els seus pares) compta amb la música i les composicions originals d’en Pep López. Un espectacle que connecta amb humor la història tradicional amb les obsessions d’avui. Diumenge 11, a les 18h al Teatre Municipal Foment de Juneda.

La vaca que canta (Pocacosa Teatre)

La Sofia és una vaca que viu al camp i que, a diferència de totes les altres vaques, canta òpera. Escoltant la ràdio sent una notícia que li fa venir papallones a la panxa: es convoca el primer Concurs d’Orquestres de la Ciutat. Només li cal trobar una orquestra per poder participar, però al camp no n’hi ha cap, haurà de baixar a la ciutat a provar sort com a cantant. És dura la vida del cantant, però quan està a punt de tirar la tovallola… Diumenge 11, a les 12h a El Centre de Sarrià de Ter.