Notícies novetats, curiositats, experiències club... Notícies novetats, curiositats, experiències club...
9 / 12 / 15

Argot Teatre s’acomiada del públic amb l’últim ‘Ot, el Quixot’

Aquest dissabte, a Montmeló, Argot Teatre posarà el punt i final a 16 anys de trajectòria damunt els escenaris amb l’última funció d’‘Ot, el Quixot’. La companyia es dissol després de 1.700 actuacions realitzades amb tots els seus espectacles: ‘Desperta bruixeta’, ‘Ambulants’, ‘El forn del lleó’, ‘Action!’ i ‘Ot, el Quixot’.

Des d’EscenaFamiliar compartim el text de comiat signat per un dels seus membres, Jordi Gilabert, i t’animem a que aquest dissabte els acompanyis al teatre per aplaudir-los per darrera vegada!

 

Adéu Ot, el Quixot. Adéu Argot Teatre

Quan una companyia de teatre familiar estrena un espectacle, en molts casos, no sap mai quina serà la darrera funció. Sempre esperes fer molts bolos, arribar al màxim de públic, agradar, que sigui un èxit, veure que la teva feina es valora i té sentit. Amb això, un ja queda satisfet. Després de més de 550 funcions amb aquest espectacle… imagineu com es pot sentir algú!

Corria la nit del 22 de maig de 1999 al Teatre de l’Agrupa de Montmeló. Un grup d’amics estrenàvem espectacle i companyia. Amb una maleta plena d’il·lusions, energia i ganes ens posàvem aquells vestuaris per primer cop entre enigmes i nervis. Pujàvem les escales cap a l’escenari sabent que hi havia molta gent a la sala. Estaves concentrat i no volies pensar en això. Només tractaves de retenir el batec del cor dins teu per tal de que no et surtis per la boca. I provaves de recitar les primeres frases del text per assegurar-te de no quedar en blanc a l’obrir la boca. Com tremolava tot!

Un minut abans de començar, et desitges sort abans de sortir a escena en una mena de ritual juganer. Et fa mal la panxa i penses: “Qui em va manar a mi dedicar-me a a això???!!! No puc sortir corrents i marxar ben lluny d’aquí?!”. Però s’apaguen els llums de sala, s’encenen els focus i tot desapareix. Aquell neguit es queda amb una persona que ja no mana, amb algú que queda en segon pla. A partir d’aquell moment, els personatges t’il·luminen. Parlen i gesticulen a través del teu cos. No hi pots fer res. Només deixar-te anar i disfrutar-ho. Tot allò que canalitzes, va projectat al públic que tens davant. Ets l’instrument que ha d’afinar cada nota dins la partitura que s’ha de tocar. És el que més t’agrada en aquest món i com tremola tot!!!

I aquell espectacle es repeteix, un dia, un altre i un altre. I cada escena es succeeix com si no hagués passat mai abans. I, sense més, comença el teu llarg viatge. I cada viatge, et regala emocions i anècdotes noves. I cada bolo et fa crèixer: una nova ciutat, un nou contacte. I comptes quilòmetres, estones mortes, dinars, idees, més bolos, rialles… I quasi sense adonar-te’n han passat setze anys. Com tremola tot!

I arriba aquella data assenyalada al calendari, el 12 de desembre de 2015 a la Sala Polivalent de Montmeló (19’30h). Un grup d’amics tanquem espectacle i companyia. Amb una maleta plena d’il·lusions, energia i ganes ens posarem aquells vestuaris per darrer cop entre enigmes i nervis. Anirem cap a l’escenari sabent que hi ha molta gent a la sala. Estaràs concentrat i no voldràs pensar en això. Només tractaràs de retenir el batec del cor dins teu per tal de que no et surti per la boca. I provaràs de recitar les primeres frases del text per assegurar-te de no quedar en blanc a l’obrir la boca. Per darrer cop… i com tremolarà tot!

 

Jordi Gilabert Seguí

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This