Hi ha un lloc on fa tant que no plou, que la terra es trenca en mil bocins. Allà hi viuen una nena i la seva àvia, tenint cura de cada gota d’aigua que surt per l’aixeta. Tot jugant, la nena trenca la canonada, quedant-se sense aigua. Se sent tan malament que es trenca en mil bocins, com la terra.
Aquest espectacle parla de la resiliència, de la capacitat de tornar a aixecar-nos quan caiem i de la possibilitat d’arreglar allò que es trenca en mil bocins.