Hi havia una vegada una nena que sempre duia una caputxa vermella al cap i, per això, tothom li deia Caputxeta Vermella. Vivia amb la seva mare, que era modista i tot el dia feia anar la màquina de cosir.
A la Caputxeta li agradava molt disfressar-se amb les robes que la mare cosia i la veritat és que era una mica entremaliada.
Un dia, la seva àvia, que vivia sola en una caseta al mig del bosc, va anar al metge perquè tossia sense parar. El metge li va dir que anés cap a casa i es posés al llit perquè estava molt refredada.
La Caputxeta, que s’estimava molt l’àvia, va decidir fer-li un pastís molt bo i va entrar al bosc…
La realització del conte és molt visual, partint de transformacions escèniques, on els diferents titelles es van manipulant a la vista del públic.