Ens trobem als afores de Paris, als voltants de 1920. L’Amelie i la seva mare van a passar uns dies a la caseta de la iaia, que viu feliçment als bosc. Però la vida al camp és molt diferent a la de ciutat; hi ha animals salvatges, fins i tot llops…
El que ningú sap és que dos personatges sinistres tenen pensat destruir el bosc per construir-hi xalets de luxe…
A nivell musical els actors van tota l’estona fora de to,desafinen i les veus gens empastades, etc. A nivell de valors, no és adequat. Han volgut fer una versió moderna on una nena s’enamora d’un adult ( el guardabosc), on el llop l’enganya pq li faci un petó ( abús), on es fa servir un vocabulari poc adequat, donant molta importància a la capa de la capa de Chanel de la Caputxeta ( prototips masclistes). No han sabut filar bé la història, cavalquen molts arguments de forma simultània i els infants menors de 7 anys no segueixen ni comprenen què està passant i s’avorreixen. Com a cosa positiva, vestuari i decorats són adequats.