Rien à dire – Escènit

Damunt l’escena quatre mobles i una porta.
Una casa devant del públic.
Sense parets.
Una casa plena de buits, de forats cap a l’absurd, visitada per espectadors imaginats.
Un personatge sol envoltat de presències, de desequilibris.
Un temps aturat en un ritme frenètic, amb fantasmes als armaris, amb mitjons voladors, plujes de paraïgues, miralls juguaners, làmpares fugisseres, paquets sorpresa, pianos telepàtics, músiques silencioses.
Tonteries. Dimonis. Somnis.
Una casa somiada per compartir la solitut, les emocions. Aquí i ara.