Ningú és un zombi

Waldemar Ics, de deu anys arriba de Polònia a una escola catalana on, degut a la seva particular condició de mort vivent, serà rebutjat i perseguit,  especialment per un company (sense nom) que comprendrà, massa tard que  l’amistat veritable no entén de diferències socials o culturals,  de vius o de morts. Que l’afecte, en definitiva, traspassa el llindar del temps.

L’arrelament del Wally i la seva família -tres tietes zombis de mig segle de vida- en una vella casa dels indians provocarà un xoc entre dos mons dispars condemnats a no entendre’s.

L’espectacle és un al·legat contra la intolerància, el bullying i les diferències de raça, classes socials o idees.