Mira’t

D’ell cap a ell mateix, alhora introspectiva i d’obertura a l’altre. De tu cap a ell i d’ell cap a tu. Mirar-se, confrontar-se amb la pròpia solitud, prendre la decisió de fer aquest viatge personal i transcriure’l a la pista. MiraT, una injunció al mirar-se sense autocomplaença però també sense supèrbia, amb humor i autoironia. En una constant recerca de l’equilibri, tot oscil·lant, tot girant, tot ballant. A la pista, un home i una gran balança. Jugant amb pesos i contrapesos, emprèn un viatge a la recerca constant dels límits de l’equilibri. Aquest viatge es tan físic com interior. És un mirar-se i també exposar-se a la mirada dels altres. Mirar la pròpia solitud i transcendir-la exposant-la al bell mig de la pista. Un viatge simbòlic en el qual cadascú de nosaltres es podrà reconèixer, una reflexió sobre el que significa prendre una decisió important, una decisió que pot canviar-te la vida. Alguns deixen el seu lloc d’origen per aventurar-se en terres desconegudes, d’altres es refugien amagant-se de la societat. Éssers a la deriva, a la recerca d’un lloc que puguin fer seu, persones omplertes de por i d’esperança, de resignació i d’il·lusió. Cadascuna amb la seva balança interior que oscil·la entre un sentiment i l’altre.