Idiòfona

Tret que sigueu músics o hàgiu estudiat aquesta matèria, potser no sabeu què és un idiòfon. Amb aquesta paraula, el femení de la qual dona nom a aquest espectacle, es designen els instruments que produeixen so a partir de la vibració, però no a partir de les vibracions de les cordes, sinó del tot el cos i la matèria de l’objecte. Són idiòfons, per exemple, una campana, una castanyola, un triangle, un plateret o un gong.

A partir d’aquest concepte, i amb la intenció de posar en comú les idees de comunitat, material i espai, Joan Català presenta al Grec una proposta que convida un grup espectadors i espectadores triats a l’atzar a donar-li un cop de mà. Apareixerà carregat d’un farcell ple de tubs metàl·lics de mides diverses, un farcell que gairebé sembla un personatge més i que estableix un diàleg amb el protagonista i amb uns espectadors i espectadores. Entre tots i totes erigiran una instal·lació sonora, un fruit de la interacció entre l’home i el metall. Els prop de trenta tubs acabaran per prendre vida i esdevindran una mena de gran bèstia en forma de marioneta.

Acompanyeu-lo mentre deambula per l’espai fins que es desmembri, ajudeu a penjar i contrapesar els tubs que en formaven part amb trenta cordes blanques i veureu el resultat de tot plegat: una instal·lació suspesa que sona i que, a la vegada, us ofereix una imatge plàstica sorprenent.