Italino Grand Hotel

Un Hotel situat en una gran ciutat. Milers d’hostes se acomoden a les cambres. Centenars de llits i milers de llençols per rentar. Algú realitza aquest treball titànic. El personal de neteja obre la porteta del final del passadís i llença els llençols i arriben nets planxats i perfumats per un elevador, Què hi ha rere de la porteta?
A l’últim soterrani trobem la bugaderia.
Un personatge recull, neteja , planxa, perfuma, llençols. Viu i somia entre llençols, en aquets espai fosc, però ple de sentiments.
Ha fet de la seva solitud una manera de viure,…conversa amb les màquines de rentar, de planxar, és baralla i riu amb elles, fins i tot crea mons amb la seva ombra, de fet la seva ombra és converteix en un personatge més que conviu amb ell entre llençols.

La seva connexió amb el món és a traves dels altaveus de les màquines per on els treballadors de l’hotel es comuniquen amb ell. Hi han dues veus que el salven del tedi i la indiferència, una amb la que comparteix camaraderia, humor, confidències i una altra tendra, dolça, plena de llum, que és una promesa d’amor Aquestes dues veus fan que cada dia sigui diferent, fan que cada dia ell esperi el moment d’escoltar-les i fan que ell intueixi el món i la vida que…potser en algun moment podrà veure.