Festival Curtcirckit

Entre 250kg de palla i 125kg de massa humana, dues persones divaguen a través del moviment, els equilibris, l’humor i la composició de l’espai, sobre les peculiaritats de les relacions humanes. Un envà és una paret prima que es construeix per separar espais. Les persones sovint construïm parets mentals que ens protegeixen d’un suposat perill emocional respecte els altres, ens passem la vida buscant la manera d’alliberar-nos i l’únic que cal és tirar a terra l’envà que ens impedeix sentir plenament i comunicar-nos sense barreres. Simbòlicament reflectim la estupidesa de la naturalesa humana i totes aquelles accions que fem en va per tal de trobar-nos amb l’altre. Tot això a partir del moviment i la tècnica de mans a mans treballada des de la integració de les figures en el context, unint l’acrobàcia amb la història, humor i intensitat, emoció, innovació i bellesa.

Durant l’espectacle s’utilitza força palla, tingueu cura si sou susceptible de tenir una reacció al·lèrgica

Boris Ribas i Igor Buzato acompanyats dels carismàtics i virtuosos acròbates Roberto Carlos Ramalho i Antonio Correa Firmino, ofereixen malabars, monocicles, llit elàstic, equilibris impossibles, vertiginoses acrobàcies, elegància i molt d’humor, en una sorprenent escenografia al ritme de la música de “The Blues Brothers”.
Xarivari Blues està dividit en quatre números començant amb el dandis acrobàtic, passant pels monocicles i malabars. Quan el públic pensa que no pot anar a més, l’espectacle culmina en un inesperat i potent número de llit elàstic. Tot virtuosament condimentat amb salses d’humor i divertides coreografies.
És un espectacle alegre, dinàmic, lleuger i que el poden gaudir tant grans com petits.

Us convidem a fer família, a compartir el final del festival amb bona música i un espai especial amb vistes espectaculars. Tot plegat, després d’haver assaborit els últims espectacles del festival.

Acosteu-vos Dames i cavallers! Des d’algun lloc entre Barcelona i Nova Orleans, espectres apareguts dels anys 40, els Boozan Dukes vénen a predicar, celebrar, i festejar sobre ritmes vudú blues, stomp crioll, swing i Calypso. Veniu a sentir, sortint de la campana d’un gramòfon vell, els rugits de Paul Sessions, rebesnét d’un apòstol texà, contant en un francès crioll, històries d’amors murris, cantines populars, i vi bo. Aquests grunyits vudú, harmonitzats amb els piadosos cors dels seus músics enbruixaran a tot pecador portant-los a convertir-se a transes de lindy-hop, udols gospel.