Des gestes blancs

Un home, en un duet amb el seu fill, analitza la idea del vincle paternofilial i prova d’esbossar un assaig físic sobre la condició de fill. Junts, pare i fill exploren les figures paterna i filial sense  inventar una història particular. Ens conviden a entrar en la seva relació, frec a frec dels seus jocs i de les seves lluites cos a cos. Des gestes blancs ens mostra un tàndem que, a partir del desequilibri de forces, cerca les seves distàncies i juga amb els seus límits. Es tracta d’una dansa on la imatge de l’un no és sinó el reflex de l’altre, deformat en el temps i l’espai.