Cuculand Souvenir

L’obra medita sobre la pèrdua de control del present. Estem fets de records i imaginació, partim d’una herència i una tradició històrica, de manera que davant d’un present/futur incert, el passat es transforma en un record superficial, un “souvenir” d’una època perfecta, un factor d’alienació que ens ajuda a escapar de la nostra realitat. Però, realment era tot perfecte? O potser la nostàlgia per un passat idealitzat no és més que una trampa que no ens deixa mirar cap al futur?