Caça-històries, el misteri del Gran Rambutan

Sí, és cert. El rambutan és un fruit pelut per fora i dolç per dins. Un fruit que arriba de lluny, sembla que de Malàisia, encara que la globalització l’hagi ajudat a créixer a molts altres paratges de clima tropical.

Però si el rambutan no és rambutan sinó el Gran Rambutan ja no parlem d’un fruit, parlem d’un mestre, d’un savi, d’un esperit aventurer que només premia aquells que li donen satisfacció, aquells que li regalen dolça mel per a les seves oïdes encara que sigui pels pèls i havent de travessar mil i un atzucacs per aconseguir-ho.

I què és el que més li agrada al Gran Rambutan? Què és el que més valora? Les històries. Sí, els contes, les faules, les invencions… I a qui premiarà? A qui sigui capaç d’inventar-se-les per satisfer les seves ànsies. I aquest és el repte dels seguidors del Gran Rambutan, que no són altres que caça-històries, éssers curiosos que col·leccionen paraules, que les atresoren i que són capaços d’explicar-hi narracions inversemblants de vegades, divertides a estones, apassionades quasi sempre. I qui els proporciona aquestes paraules amb les quals fabricaran els seus relats? Vosaltres, sí, vosaltres, petits espectadors que, des de la platea, haureu d’alimentar aquests caça-històries afamats que es volen guanyar l’estima del Gran Rambutan.

Hi esteu disposats? Els hi ajudareu? Doncs aneu preparant paraules, perquè us les demanaran per inventar-se històries que improvisaran davant dels vostres ulls i de les vostres atentes oïdes. Històries que, si vosaltres beneïu amb el vostre vistiplau, explicaran després al gran mestre dels improvisadors: sí, el Gran Rambutan en persona.