Almazuela

Podria ser un castell inexpugnable. Un vaixell pirata. Un jardí ple de roselles i d’ocells, on es pot descansar, jugar, i embolicar la troca fins que el nostre somni creixi tant i tant, es faci tan i tan gran, que es converteixi en realitat. I tot plegat sense sortir de sota dels nostres llençols.

Perquè el nostre castell, el nostre vaixell i el nostre jardí no són res més que el nostre llit en el moment del matí en què despertar i tornar-se a dormir sembla que es confonguin, en què no sabem si dormim desperts o ens hem despertat al bell mig d’un somni.

I és aquest món on tot sembla possible, on la felicitat ens sembla inacabable, on la imaginació ha agafat les regnes d’un cavall desbocat i juganer, on trobem l’Almazuela que ha cosit el coreògraf Roberto G. Alonso per dibuixar una flassada màgica feta de trossos de memòria o de desmemòria, de retalls d’imaginació sorgits un matí en què els infants es resisteixen a abandonar el regne de la nit i fan ballar els seus somnis per aconseguir convertir-los en realitat.

La companyia Roberto G. Alonso proposa a Almazuela una coreografia plena de colors i colorista de la qual poden gaudir els més petits entre els petits perquè en els regnes de la imaginació no importa l’edat.