De tota aquesta col·lecció de propostes que vinculen el treball de la terra amb la tradició, aqesta és la fa una passa cap al món misteriós del bosc. Com a Canto jo i la muntanya balla, després de la festa de la sega apareixen personatges misteriosos que emparenten la rudesa del cap amb la màgia dels personatges fantàstics. Ben bé com els que han viatjat aquest any per Paraules que trenquen ossos de la companyia Pagans. La dansa d’arrel en la celebració de la collita a Terra és tota una invitació a què siguin presents en la propera edició de la Fira Mediterrània. I la relació amb la Natura, també la fa atractiva per a Sismograf.

És una peça, acabada d’estrenar, de la que en en sentirem a parlar, i que es mereix una àmplia gira arreu, en municipis urbans i també en els que treballen la terra. Amb una simplicitat magnètica troben momnts pr a l ironia amb ‘aparició dels insectes que transiten del camp a les cames de les ballarines. Es posen a escoltar la Terra i emergeixen els insectes. La lluna i les sorpreses finals d’una vistositat plàstica completen una peça molt variada i alhora gens petensiosa.

Autor:

Data:

Llegiu la crítica sencera a Recomana.cat