El joc de projectar allò que aparentment s’està gravant des del mòbil és un joc molt atractiu i molt efectiu. Fa ben poc una proposta similar (Kàtia) ajudava a viure el viatge de la mare amb la filla adoptiva a la Rússia d’on la va rescatar. Farrés Brothers juguen amb molta gràcia i desvergonyiment aquesta aventura de tres amics que van somiar en anar a la lluna. I que una pila d’anys més tard, la noia del grup és a punt de viatjar amb coet a Mart i els recorda en una entrevista a la televisió i lamenta no poder-los tornar a abraçar. La part emocional se suma a la de l’aventura. I l’excentricitat dels dos protagonistes diverteix (l’un ha trobar les òrbites de la via làctia en l’art de fer volar pizzes; i l’altre s’ha quedat arraulit amb les llanes i els gats). La peça diverteix i té uns bonics jocs de salts de convenció (de personatge real a dibuix projectat i, tot seguit a titella articulat pla). Contagien les ganes del joc de representar i d’imaginar.

Autor: Jordi Bordes

Data: 04/07/2020

Llegeix la crítica completa a Recomana.cat

Sense paraules (l’única que parla és ella i a través d’una pantalla) i carregats amb la força de la música (la banda sonora hi va com anell al dit), les metàfores i un ampli ventall de recursos visuals que comprèn el teatre de gest, la manipulació d’objectes, l’animació de titelles, el mapping, el vídeo en directe… encadenen un continu d’esquetxs coreografiats al mil·límetre on també hi té cabuda l’humor, un humor diferent al que els havíem vist fins ara. Farrés Brothers mostra una nova faceta, una voluntat d’ampliar la creativitat que els caracteritza i sorprendre no només al públic que els ha anat seguint al llarg dels seus 18 anys de trajectòria, sinó també a les noves generacions, més avesades a captar múltiples i dinàmics tipus d’impactes.  

Autora: Núria Cañamares

Data: 01/07/2020

Llegeix la crítica completa a Recomana.cat

Orbital és, com cada espectacle dels Farrés, una autèntica sorpresa, un canvi de format enorme i un repte immens. És el retrat d’una amistat fragmentada i, sobretot, una reflexió sobre les distàncies i les (des)connexions orbitals entre persones. Sembla que l’espectacle estigui fet per l’ocasió (ara que es parla tant de distàncies) però fa un any que hi donen voltes. Els Farrés són uns visionaris. […] La història és senzilla i delicada però encaixa bé amb el vídeo de gran format, el protagonista indiscutible de l’espectacle. Tot i això, s’hi barregen altres formats com el gest, els titelles, els objectes o la dansa. El treball és mil·limètric i el trencaclosques de pantalles ho fa quadrar tot de meravella. Els estímuls no s’aturen en cap moment (les pantalles atrapen petits i grans, ja ho sabem) i la música els acompanya evitant que caigui el ritme, afegint el dinamisme que tindrien les paraules. Els likes, les emoticones i les fotografies a la gran pantalla queden ridículs i, com bé sabem, no són comparables amb una abraçada.

Autor: Martí Rossell

Data: 29/06/2020

Llegeix la crítica completa a Núvol.