D’una tendresa notable, aconsegueix que el públic mogui els braços com onades del mar. O li llenci el cor com a darrera prova per aconseguir l’objectiu final. És un viatge d’aprenentatge, sense massa conflicte (sempre es resol). Recorda els camins d’El món màgic d’Oz (un espantaocells trobarà un cor a Hai) o de Gerónimo Stilton (Gran retorn a fantasia). Però la seva expressivitat és empàtica, gens grandiloqüent.

Autor: Jordi Bordes

Data: 11/06/18