Ytuquepintas

Fa molts anys, un petit poblat es va assentar en una bella plataforma de sorra a la vall dels set rius. D’una propera serralada baixaven ràpides les aigües cap al poble, perfilant la sorra i els marges on van habitar molts diferents pobles. Des de llavors els vents van guardar un diminut fragment de cadascun, per volar més tard pel temps. Suposo que les coses adquireixen una forma perquè alguna cosa les empeny. I així, cada dibuix és el viatge d’una idea, testimoni que alguna cosa es mou, sense conèixer de vegades el seu origen ni el cel que el cobreix, però conscient que no durarà eternament. Des d’aquell lloc de sorra (Arenetum), avui Arnedo (La Rioja), he anat tractant de crear un món artístic en contínua transformació.

El paper d’una persona en mans d’altres homes, el petit en un món per a grans, la grandesa d’una ganyota dibuixada en la cara d’un nen, la comèdia i el drama; el circ. Per reflectir tot això he emprat uns quants sacs de sorra, alguns metres de teles a l’oli, pots d’acrílics, ninots i figures en l’aire. Cada eina i imatge forma part d’un tot i em permet trobar el riu per on neden les meves idees. No obstant això, cap peça les defineix per separat, i és que crear la forma definitiva requereix molt més vent i pintures. Hi ha fragments (de l’art) que s’entretenen en un ball de disfresses en l’aire, com sempre ho ha fet la sorra, i com ho fan sovint les meves idees.