Cia. Passabarret

Ciia Passabarret es funda el maig de 1995 a Valls (Tarragona), amb joves artistes de carrer que decideixen ordenar i posar en escena alguns dels seus números més elaborats. Així va sorgir el seu primer espectacle ‘Qui te la pela?’, Una proposta eminentment malabar que va ser inclosa en la 13a Marató de l’Espectacle al Mercat de les Flors de Barcelona (maig de 1996), fet que va permetre que el grup es donés a conèixer al gran públic.

A poc a poc, Cia Passabarret va anar recorrent pobles i ciutats de Catalunya, presentant espectacles per a tot tipus de públic i ambients: des de tallers, animació infantil, espectacles de foc i fins i tot espectacles per a adults i cercaviles.

L’escissió de la companyia el 1999 va paralitzar la seva trajectòria temporalment, però aviat arriba el seu nou espectacle ‘Giravolt’ (2001), que va suposar el renaixement del grup, gràcies a l’entrada de nous membres com Jordi Gómez (que ha treballat amb Monti & Cia i el Circ Raluy). El seu aterratge a Passabarret implica també l’arribada de nous artistes al grup, que renoven generacionalment la companyia i impulsen tant la seva la tasca artística com la producció d’espectacles i esdeveniments.

El primer espectacle amb el qual han girat per tot Espanya és el xou itinerant i musical ‘Tandarica Orkestar’ (2004), que els ha portat als més destacats festivals de teatre de carrer d’Espanya, actuant fins i tot a Mònaco, París o Matanzas (Cuba), i al costat d’alguns dels més importants noms de la música balcànica, com Fanfare Ciocarlia o Emir Kusturica.

En els últims anys han treballat al costat d’artistes com Peter Ercolano (pallasso italià), Maku Jarrak, Pepa Plana o El Capitán Maravilla, encara que destaca la influència de destacats pallassos com Chacovachi o Jango Edwards, amb qui han col·laborat estretament. Concretament, al costat de Jango Edwards, el 2010 van estrenar a Fira Tàrrega el xou ‘Big Boss & Tandarica Circus’, en què el clown americà exerceix de cap de cerimònies.

‘Convictus’ és el seu últim treball, que s’acosta descaradament al món de pallasso més grotesc i divertit i en el qual recuperen les seves rutines malabars, equilibris acrobàtics d’altura i la participació del públic. Es tracta d’un format simple, pràcticament de maleta, que s’adapta fàcilment a qualsevol escenari, ja sigui al carrer o sala.