La Marga Socias és una creadora inquieta i versàtil. Actua, escriu i idea espectacles. Parteix de la quotidianitat, de les seves escletxes i podríem dir que el que ella fa, per complex i extens, és inclassificable. Però hi ha una constant, persegueix crear experiències pels altres. Experiències de tota mena i amb tots els recursos disponibles.
Per cada espectacle que fa tria la forma que se li adapta millor. A vegades un espectacle de carrer,una instal·lació immersiva o un espectacle musical. El resultat sol ser un híbrid, un espai d’intersecció entre el teatre experimental, la narrativa oral, la instal·lació i el xamanisme ancestral. Això l’ha portat a viatjar pel món participant en projectes molt diferents expandint-se cap a tots racons imaginats i desitjats. I el joc continua.
Treballa sobretot amb l’imprevist, amb la curiositat, amb la confusió entre la ficció i la realitat i amb la riquesa que aquesta confusió ens pot oferir. En les seves creacions sol submergir al públic dins del seu univers particular establint amb ell connexions irònic-inesperades a través dels sentits, el cos i la memòria. La seva manera de dir o de fer cavalca entre la ironia i la innocència i diu que cada paraula, línia, intenció li ve propulsada per una immensa curiositat infantil mai perduda.
Treballa tant en espectacles propis com en col·laboració amb d’altre companyies. Ha col·laborat entre d’altres amb: Carte Blanche, Hello!Earth i Art of Listening a Dinamarca, TVAZZ a les Illes Faroe, Lis Lab a Italia i Theatre A l’Envers a França.Durant uns quants anys va formar part del grup estable de la companyia Teatro de los Sentidos.
Ha compartit les seves eines al Màster de Creació en Arts de Carrer organitzat per FiraTàrrega i la Universitat de Lleida, també del Postgrau Poètica dels Sentits organitzat per Universitat de Girona i Teatro de los Sentidos i també del Postgrau sobre Disseny escenogràfic organitzat per l’escola Universitària en disseny i enginyeria (Elisava). També ha fet de professora convidada a al grau d’arts escèniques de l’ERAM.
“He volgut buidar i omplir, destruir i fundar, desmuntar per muntar d’una altra manera. No he volgut emmotllar-me a un sol ordre ni moure’m per pura inèrcia. He preferit desplegar nous mons, transitoris i irrepetibles. Mons que neixen del joc, del cos, de la música, de la poesia. Realitats lúdiques capaces de trencar amb l’ordre de la vida quotidiana.”
