EL DIARI DE LA TINA: Un estiu ben aprofitat

Estimat diari, aquest estiu he anat a veure molts espectacles. La majoria van ser al carrer, menys algun que el van fer a dins del teatre i on estàvem ben fresquets amb l’aire condicionat. Però igualment tampoc vam passar calor als de carrer, perquè o bé ja era a la tarda, o estàvem a l’ombra o, fins i tot, en un els actors ens van mullar! Aquest va ser molt i molt divertit, sobretot perquè tots els nens i nenes vam xisclar alhora. No ens ho esperàvem gens! Pensàvem que ho deien de broma això que ens tirarien aigua a sobre i, no no, va ser de debò!

També em va agradar molt un espectacle en què ens van fer cantar i vam aprendre a ballar les cançons. I no una, no! Unes quantes! A la primera ens agafàvem les mans i fèiem salts amb els peus junts, tant al mateix lloc, com enrere o endavant. A la segona ens havíem de tocar el que deia la cançó: ara el nas, ara el cap, ara el peu… Vam començar fent-nos-ho a nosaltres mateixos, però després ens van dir que toquéssim al nostre “veí”, o sigui, la persona que teníem al costat i, també, que ho féssim cada cop més ràpid, seguint el ritme de la cançó… Al final ja no podíem més! Quin tip de riure!!! També vam ballar una cançó fent els gestos que deia la lletra. Quan ja ens ho sabíem vam repetir-ho tot ben petiiit, ben petiiit, mig encongits i gairebé només movent els dits, i després ho vam fer el més gran que vam poder. Ja vam deixar distància de seguretat entre uns i altres, perquè obríem els braços i les cames ben grossos. I com aquestes unes quantes més.

I saps què és el que em va agradar més? Que la mama –que ens va acompanyar a mi i al Pau– també va ballar amb nosaltres. Hi havia altres mames i papes enmig de tots els nens i nenes, fins i tot algun avi i alguna iaia! I els nens érem de totes les edats. Els més petits feien molta gràcia, perquè anaven ben perduts, però es veia que s’ho passaven bé. Podríem dir que tenien un “estil lliure”.

Ah sí! I una anècdota: Les cançons se’ns van enganxar i amb el Pau vam estar tot l’endemà i el dia següent cantant-les. Hi va haver un moment en què estàvem en silenci llegint o jugant al menjador que el papa es va posar a cantar-les també i tots vam al·lucinar perquè ell no havia anat a la funció. Però és clar, de tant repetir-les… ell també se les havia après!

Ja ho veus. Un estiu ben aprofitat i només te n’he explicat una petita part. Imagina’t! Ara ja tinc ganes de tornar al cole per trobar tots els amics i explicar-nos tot el que hem fet. Fins la propera diari!

Quins espectacles has vist aquest estiu? Explica’ns-ho enviant-nos un correu a club@escenafamiliar.cat. També ens ho pots dibuixar! 

*Descarrega’t el quadernet sencer d’El diari de la Tina en PDF. Llegeix tots els números! Amb la col·laboració de Begonya Ferrer en les il·lustracions.