Estimat diari, ja fa unes quantes setmanes que estic de vacances del cole. No t’havia pogut escriure abans perquè als matins anava al casal d’estiu i a les tardes a la piscina! Però ara a l’agost ja no hi aniré i tindré més temps per a mi i per anar a jugar amb les amigues.

Tinc pendent explicar-te una cosa molt xula que em va passar dissabte a la tarda. Érem a la festa major del poble veient l’espectacle d’un pallasso. D’aquells de cara blanca, nas vermell i sabates gegants! En un moment de la funció, el pallasso va demanar un voluntari entre el públic. Tots els nens i nenes vam aixecar el dit ben alt perquè ens agafés i cridàvem “Jo! Jo! Treu-me a mi!”, però jo en tenia tantes ganes que crec que fins i tot vaig fer un bot i al pallasso li deuria fer gràcia i per això em va fer sortir a l’escenari.

Uaaaaau! Quina experiència! De cop jo era allà al mig, a la vista de tothom, i vaig adonar-me que hi havia mooooolta gent mirant. Llavors em vaig posar una mica vermella i no sabia què fer, però de seguida el pallasso em va preguntar com em deia. “Tina”, li vaig respondre. Però ho vaig dir tan fluixet que m’ho va fer repetir diverses vegades perquè anés perdent la vergonya i al final ho vaig dir cridant amb el cos cap endavant, el cap cap amunt i les mans en forma de O al voltant de la boca. Deuria fer-ho molt exagerat, perquè tothom va riure de bona gana.

Després, el pallasso em va convertir en la seva ajudant. Em demanava que li portés uns aros, o un barret, o una escombra… I jo ho feia tan ràpid com podia vigilant de no ensopegar amb tots els objectes que hi havia per terra. N’hi havia un munt repartits per aquí i per allà! Quan ja ho va tenir tot, em va posar una xapa enorme d’”ajudant excel·lent” a la samarreta i va demanar al públic que m’aplaudís ben fort mentre jo tornava al meu lloc.

Va ser molt guai poder participar en l’espectacle. Per una estona vaig ser artista! Això no passa cada dia! I a més a més sempre podré conservar-ne el record, ja que tinc la xapa. La guardo a la capsa secreta dels tresors (te’n recordes? allà on hi guardo totes les coses que m’agraden) i de moment me l’he posada cada dia des de llavors. Em fa sentir bé! Com si fos un premi!

Les vacances m’agraden molt perquè hi ha molta activitat, com la festa major o fem excursions amb els papes i el Pau… El proper dia t’explico més coses, d’acord?

T’han tret mai a l’escenari? Què et van fer fer? Com et vas sentir? Explica’ns-ho aquí a sota o enviant-nos un dibuix a club@escenafamiliar.cat.