REPORTATGE – Teatre al detall regala ales per volar a ‘La nena dels pardals’
Teatre al detall ha tornat a fer tàndem amb la companyia La Tresca i la Verdesca en el seu últim espectacle: ‘La nena dels pardals’, una història compromesa i valenta que parla de la manca de llibertats, del totalitarisme i de la importància de tenir pensament crític. Un espectacle poètic i emocionant sobre els petits herois quotidians, el respecte a la vida i la saviesa innata dels nens que regala “ales per volar, per veure el món de cap per avall, amb un genial cap de pardals i escoltant no pas qui fa més soroll, sinó qui vulguis sentir”, com canta una de les seves cançons.
‘La nena dels pardals’ es basa en un fet històric datat del 1958, quan Mao Zedong va ordenar exterminar tots els pardals de la Xina perquè es menjaven gran part de les collites i, per tant, amenaçaven l’objectiu de disposar d’uns treballadors ben alimentats per tenir molta mà d’obra i, així, poder competir amb Amèrica i Rússia en el rànquing de potències mundials. “Era un règim comunista radical en què la gent vivia només per treballar. Els homes i les dones estaven separats, les criatures també. Tot era pel règim. Importava ser la primera potència, encara que es perdessin una o dues generacions”, explica l’actriu Txell Botey.
Les conseqüències d’aquesta quimera no es van fer esperar. Com que els ocells pràcticament es van extingir, van proliferar els insectes i es van produir grans plagues que van arrasar les collites matant de fam entre 30 i 40 milions de xinesos. “La gent anava a peu fins al magatzem de gra de Pequin suplicant que els donessin menjar. A Mao se li en va anar de les mans deixant que els camperols es morissin de gana, d’accidents a les fàbriques… La gent es menjava els morts i la sorra per sobreviure. Les zones rurals van patir molt. Va ser terrible.”
L’espectacle, amb dramatúrgia de Jordi Palet, parteix d’aquest fet inspirant-se alhora en el conte de Sarah Pennypacker on l’autora planteja què hagués passat si s’hagués pensat diferent, sense el pensament únic i indiscutible del gran dictador. El protagonitza una nena, la Ming Li, que decideix portar la contrària a Mao i seguir les directrius del seu cor salvant tants pardals com pugui.
Teatre al detall va descobrir el conte gràcies a una de les seves filles: “Era un conte de la biblioteca i, en llegir-lo, em va deixar tocada, feta pols. A partir d’aquí vam buscar més informació i la història no te l’acabes, és flipant.”
Combinen el treball d’actors que interpreten múltiples personatges –fins a 10– amb projeccions en una escena molt sòbria ubicada en una oficina. Dos administratius arxiven gent morta com dicta el sistema fins que troben un arxiu on només hi ha una foto i un nom i decideixen transgredir la història lletja, dura i cruel aportant-li esperança, explicant un conte que acabi bé.
Llavors entra la imaginació, el color, la màgia i l’animació dels dibuixos del conte, il·lustrats per la mateixa Noemí Villamuza. “Hi vam contactar i, casualitats de la vida, tot i ser de Palència vivia a Barcelona, ja coneixia La Tresca i s’havia quedat amb ganes de veure ‘L’Endrapasomnis’.”
La imatge també incorpora l’estètica del cartellisme de l’època de la mà del dissenyador Sergi Cugat i, evidentment, amb la Tresca com a companya de viatge, la música hi té una gran presència.
Després de ‘L’Endrapasomnis’ amb què van obtenir el Premi de la crítica al millor espectacle familiar 2014 i van ser finalistes al Premi Enderrock al millor disc de Música infantil i familiar, Teatre al detall ha volgut tornar a pujar a l’escenari amb La Tresca i la Verdesca perquè, com diu, “ens entenem molt bé. Ens encanten, ens enamoren, ens surt la seva música i ens ho passem bé amb ells.”
La Tresca representa els pardals, són els qui posen el so a la vida. “És un luxe veure com juguen i toquen les paelles, les cassoles, els cridadors d’ocell… És xulíssim, ja només això és un espectacle. És per veure l’espectacle 2 cops: pel que fem nosaltres i pel que fan ells amb els diferents elements, i tot en directe.”
S’adreça a espectadors a partir de 5 anys, tot i que poden anar-hi infants més petits ja que el conte d’una nena que vol salvar pardals arriba a tothom. El públic més gran hi trobarà també un gran reclam per la seva transversalitat. Txell Botey destaca que “és una història molt emocionant, toca l’ànima. Tan de bo sigui una d’aquelles històries que creï debat, que els pares en parlin amb els nens o que els nens més grans tinguin curiositat per saber què va passar a la Xina. Que quan vinguin a veure’ns surtin modificats. És prou potent perquè els toqui.”
Després d’estrenar-lo al SAT! de Barcelona el passat mes de març amb gran èxit de crítica i públic, tornaran a fer temporada al mateix teatre el gener de l’any que ve i, al setembre, iniciaran la gira de per Catalunya.
En aquests moments estan en ple procés d’enregistrament del CD de la música de l’espectacle a l’estudi de gravació i en breu iniciaran el disseny i la producció del disc amb un llibret il·lustrat per Villamuza que sortirà a la llum a finals de setembre, coincidint amb una funció a Calella. Han impulsat un Verkami per fer-ho possible, pots llegir-ho aquí.
