REPORTATGE – Anna Roca estrena la instal·lació ‘El secret de la Nanna’
Als 21 anys de carrera (llegeix aquí el reportatge dels 20), la Companyia de teatre Anna Roca surt de la zona de confort per afrontar un gènere nou: la instal·lació de carrer. “Tot el que tinc és de sala i tenia ganes de posar-me en un nou registre. A més em servirà per fer estiu!”, explica la mateixa Anna.
Aquest cap de setmana s’estrenarà amb ‘El secret de la Nanna’, 10 minuts màgics, en grups de 10 persones, a dins d’un camió. El protagonitzen la Nanna –Anna Roca– (que és a dins del camió) i el seu company –Jordi Gilabert– (a fora, rebent el públic), dos “imaginautes” que recorren el món per compartir la fantasia que porten a la caixa del camió: el conte desplegat més gran del món. A partir d’animacions i pop-ups, la Nanna descobrirà què passa amb els personatges dels contes quan no són explicats, com ara: Amb qui juga la caputxeta? Quin secret guarda la sireneta?
La instal·lació s’adreça a infants a partir de 2 anys, pels qui la paraula “conte” ja és en sí màgica, com un caramel. Una il·lusió que es multiplica i es transforma en ganes d’observar, tocar i jugar quan, en obrir el conte, es despleguen decorats. A tot això s’hi suma un altre ingredient: la caixa del camió, un espai “sorpresa” que els genera un munt d’interrogants. “Quan els explico el projecte als alumnes de 3 anys de l’escola de teatre d’aquí a Olot em pregunten: I ens deixaràs estar a dins? I tancaràs la porta…? Tenen una curiositat brutal per poder-hi entrar.”
D’entrada, l’Anna volia que l’espectacle passés a dins d’un autobús, però va desestimar la idea quan, com apunta, va “baixar del núvol a la realitat”. “Era dificilíssim i gens pràctic. Calia tenir el carnet d’autobús, complir amb el disc de 4 hores… I vaig dir va, simplifiquem-ho! Aquest camió el puc conduir jo amb el carnet de cotxe.” Això sí, l’essència es va mantenir intacta: despertar la curiositat del públic per veure què hi ha, què passa, a dins del vehicle. “M’ha passat el mateix que a ‘Momo’. Primer vaig tenir clara l’escenografia i, després, va venir la resta. Fins i tot la dramatúrgia!”.
A fora del camió hi haurà un espai similar a un circ i un dels “imaginautes” farà jocs amb el públic. Així com des de fora es veurà una estètica totalment diferent del que ha produït fins ara la companyia, a dins sí que serà reconeixible el segell Anna Roca. “Es notarà per com reaccionen els personatges. No els actors, sinó el que es veu projectat.”
Per evitar les llargues cues d’espera, repartiran un tiquet als espectadors que els orientarà de l’hora que tindrà lloc el seu passi. “Així podran donar un volt i tornar. Com a molt s’esperaran mitja hora i ja es trobaran amb el Jordi. Els 10 minuts de dins se’ls faran curts, però prefereixo això que a l’inrevés, com que estaran tancats…”.
Tot just s’està endinsant en el món de la instal·lació en les arts escèniques i ja se li ha fet evident la complexitat que suposa: “És difícil de muntar perquè el que es trobaran a dins del camió és un joc de projeccions amb moltes coses físiques que es despleguen en un espai reduït ple de música i sons… És una instal·lació, però com que vinc del món del teatre no deixo de lligar-ho. Jo volia fer una cosa molt senzilla i de senzilla no en té res!”, conclou rient. Tot i això el treball de muntatge no puja a les 6 hores que requereix el premiat ‘Momo’, sinó que amb un parell d’hores ho té enllestit per obrir portes.
Això sí, malgrat les dificultats, no s’arronsa ni un mil·límetre. “Sé que m’estic posant en un món complicat, però després de ‘Momo’ em poso on calgui. Hauré de lluitar-hi molt. Per les coses en què crec i tinc ganes de fer, no hi ha res que em freni. Crec en aquest projecte, sé que agradarà molt i m’hi tiro de cap. Si m’he de trobar amb coses… ja m’hi trobaré. No escolto gaire els contres, sinó que hi poso energia positiva i a creure en el projecte.”
L’espectacle s’estrenarà aquest cap de setmana a la FIET – Fira de Teatre Infantil i Juvenil de les Illes Balears a Vilafranca de Bonany (Mallorca) i ja té 3 bolos més emparaulats: a les Fires de Sant Narcís de Girona el 29 d’octubre, a l’obertura del festival El Més Petit de Tots de Sabadell l’11 de novembre i a Olot –a casa– el 18 de novembre. I per ara fins aquí perquè, com apunta, “abans de vendre’l vull veure com respira. De moment no m’he trobat amb impediments pel que fa a disposar d’una plaça plana, proteccions…”.
