20 anys de Joc al Ninot no es fan pas cada dia! Per això hem volgut parlar-ne amb l’Oriol Ferre, gerent del Centre de Titelles de Lleida, l’entitat que organitza el cicle, així com també la Fira de Teatre de Titelles de Lleida, que Ferre codirigeix amb Elisabet Vallvé.

-Com va néixer Joc al Ninot?

Aquest 2016 farà 30 anys que es va fundar el Centre de Titelles de Lleida. Va néixer amb la mirada posada en diferents centres de titelles europeus i aquests no només eren companyies productores d’espectacles, sinó molt més! Feien campanyes escolars, o un cicle de titelles, o un festival… Ens vam emmirallar en aquest tipus d’activitats.

Llavors, a més del Centre de Titelles, vam veure interessant de crear un cicle de titelles pels més menuts en ple hivern. I qui dia passa, any empeny! Sense adonar-nos-en ja portem 20 anys, tu! (riu) Hi ha hagut moments més bons que d’altres, és clar, però a Lleida ja està molt arrelat. Està consolidadíssim. Si algun any no es fes es trobaria a faltar; molta gent n’és fidel i, com que té un tipus de públic que es va donant relleu, té molt èxit i acollida.

-Impulseu alguna acció per celebrar l’aniversari?

Sí! Obrim el cicle amb representacions a dos pobles de la província de Lleida: Almacelles i Tremp, on normalment no es programen titelles. Per fer-ho hem comptat amb l’ajuda de la Diputació de Lleida, amb qui ja havíem treballat plegats amb anterioritat.

La intenció és que no sigui una cosa puntual, sinó iniciar el camí d’una etapa que tingui continuïtat a partir d’ara i fer créixer el cicle dins el territori. El nostre objectiu és fer arribar al màxim el teatre titelles de qualitat per a públic familiar.

-Com ha evolucionat en aquests 20 anys?

Mai ha sigut més gran que 6 o 7 espectacles. S’ha intentat mantenir dins la realitat econòmica del Centre sense la pretensió de créixer en caps de setmana, sinó programar titelles per a públic familiar en ple hivern, que és quan minva més aquest tipus de programació al nostre territori. Realment és un esforç mantenir-lo i estem lluitant perquè hi hagi més actuacions.

Al llarg del temps ha anat canviant els llocs d’actuació. S’ha anat passejant per Lleida! (riu). Ara fa anys que la casa del Joc al Ninot és el Caixaforum Lleida, però també s’havia fet al River Café, a l’Espai 3… per infinitats d’espais!

-Per què es diu així?

És un joc de paraules ideat per la Julieta Agustí el Joan-Andreu Vallvé. Els va fer gràcia posar-li el nom del fet de donar vida a uns objectes, de jugar amb uns ninots. És una cosa que fan els nens i nenes, a qui s’adreça el cicle. És el que els fa il·lusió i el primer que fan quan arriben a casa: agafar un ninot i inventar-se una història, donant vida a titelles o peluixos… el que sigui. És el que fan ells i també el que veuen dalt de l’escenari quan el titellaire manipula un ninot.

• Facebook
• Twitter
• Google+
• Pinterest

-A quines edats s’adreça especialment?

Inicialment es pensava en nens i nenes entre 6, 7, 8 anys… Aquí sí que hem notat l’evolució en aquests 20 anys!, perquè així com abans els nens de 3 o 4 anys no anaven al teatre, ara els pares els hi portem cada cop més petits. Arran d’això moltes companyies treballen actualment amb produccions per a infants molt petits, fins i tot nadons.

A Joc al Ninot programem espectacles a partir de 2-3 anys fins a 8-9 anys. Veiem que els germans grans arrosseguen els petits, encara que a vegades són nadons i no veuen un muntatge adreçat per a ells…

Per exemple, dins la franja més baixa, representarem ‘En Patufet’, que diem que és a partir de 3 anys, però també per a nens i nenes que s’apropen als 2 anys. De fet, nosaltres el fem a llars d’infants i el veuen menuts d’1 any. I també tindrem el ‘Pedra a Pedra’, que és molt poètic visualment i dramatúrgicament i nens de 2-3 anys ho podran seguir perquè les pedres entren molt bé, però ho entendran més bé els nens de 4-5-6 anys.

Les franges d’edat cada cop són més obertes i les companyies intentem arribar al màxim públic possible, que ja està prou complicada la cosa!

-Has comentat que teniu un públic fidel. Això vol dir que us segueix any rere any i/o tots els diumenges?

Les dues coses! Hi ha famílies molt fidels a tot el cicle i, si algun dia no poden venir, ens expliquen el per què perquè consti que és una falta justificada! (riu). Moltes famílies només deixen de venir quan els nens ja necessiten un altre tipus d’espectacle. Això ens agrada molt perquè significa que s’ho marquen en vermell al calendari. És tota una experiència a nivell educatiu i familiar. I no només vénen de Lleida, també de pobles on costa que facin titelles… i ens fa molta il·lusió rebre’ls!

-Sens dubte, el Joc al Ninot està molt vinculat a la Fira de Teatre de Titelles. Tot ho organitza el Centre!

Sovint els espectacles ja s’han programat a la fira i han tingut una molt bona acollida de professionals i públic. Això sí, no els fem l’any següent o dos anys més tard. Ens els guardem i, així, que els puguin veure una nova generació de nens.

És el cas del ‘Pedra a Pedra’ d’El teatre de l’home dibuixat. Va venir fa anys i continua vigent formant part de moltes programacions mostrant qualitat. Ens va atrapar molt i ara és el moment de tornar-lo a portar. I el mateix amb els Titiriteros de Binéfar i ‘La faula de la guineu’. Ens agrada molt la seva línia de treball i encaixa amb el públic de Joc al Ninot. Els anem programant i la gent els estima molt.

-Així doncs, Lleida sou la capital dels titelles? Amb el Centre, la fira, el cicle…

Per sort a Catalunya podem presumir que la salut del teatre de titelles és molt bona i es dóna la casualitat que a Lleida, afortunadament, hi ha moltes companyies que treballen el teatre de titelles o objectes i són referents a nivell estatal. Per adonar-se’n només cal veure com Festuc, La Baldufa, Xip Xap, Zum Zum i d’altres actuen als teatres d’arreu d’Espanya! No sé si Lleida és la capital del teatre de titelles familiar a Catalunya, però sí que podem afirmar que hi ha molts bons professionals del sector.