30 / 06 / 17

ENTREVISTA – Francesc Casadesús, director del Grec: “Volem donar el màxim de dignitat als espectacles familiars”

El ballarí, coreògraf i gestor cultural Francesc Casadesús és el flamant director del Grec Festival de Barcelona per les properes 3 edicions. Els darrers 8 anys ha dirigit el Mercat de les Flors i ara ha abandonat el càrrec per tirar-se de cap en l’aventura de timotar el festival que omple d’arts escèniques el juliol barceloní. Parlem amb ell sobre la programació familiar d’aquest 2017 –que arrenca el 30 de juny i es clourà el 25 de juliol (la detallem aquí)– i la visió de futur del nou itinerari Grec en Família.

-En què rau la seva proposta artística en relació als espectacles adreçats a tots els públics?

Integrar la programació familiar dins la del festival per tal que no fos una secció a part, sinó al mateix nivell de qualitat. I pensar en propostes per franges d’edat diferents: de 0 a 5, de 6 a 12, de 12 a 18… indicant l’edat recomanada per anar a veure’n unes o altres.

També, combinar espectacles nacionals i internacionals. Per definició, el Grec té un caire internacional. De les obres de fora –a part de la joieta ‘Pop-Up’ de Teatro delle Briciole a la Fundació Joan Miró–, prioritzar el format més gran perquè el màxim de gent possible se’n pugui beneficiar. I, sobretot, ajudar a les creacions d’aquí perquè puguin ser més ambicioses i grans. El millor que pot fer el Grec pel sector és ajudar a la creació. Aquest any ja hi ha ajudes a la producció.

Que es repartís per la ciutat. Una part del programa és a Montjuïc i s’estén al Mercat de les Flors, a la Fundació Miró i al SAT! Sant Andreu Teatre perquè ja durant tot l’any fan feina de programació familiar i com a festival toca donar suport a aquest tasca. També hem reprogramat aquells espectacles de qualitat que s’han vist poc a Barcelona.

-Li ha canviat el nom (ja no es diu MiniGrec) i ha eliminat la festa de presentació als jardins. Per què?

Respon a fer una secció diferent i jo no ho vull fer, vull integrar la programació per fer gran l’espectacle per nens. La festa és un acte lúdic, social, de presentació al jardins del teatre i jo dono més pes als espectacles i a la producció.

-Ha seleccionat personalment els espectacles (abans ho feia una empresa gestora externalitzada). Per què aposta per fer-ho així?

Ho faig des de dins perquè la vull integrar. Per donar-li el màxim possible de visibilitat i presència.

-S’hi veuran 11 espectacles (5 més que l’any passat): 6 de teatre, 3 de circ i 2 de dansa.

És molt difícil posar el gènere als familiars. No n’hi ha cap purament de teatre o música… són propostes que volen explicar una història amb els recursos que sigui i sovint s’hi barreja el visual, sobretot en l’edat més petita. Hi ha la història explicada o el conte, però a vegades és més teatre per la història narrada, o dansa per l’element visual, o música pel sonor, però són totes les coses alhora.

-Com ha variat la línia artística?

És una tendència de futur. M’interessaria anar cap a un espectacle menys narratiu. Tractar el familiar com un espectacle de creació igual com tracto altres tipus de programació. I no només el familiar, tot el festival ha de portar coses diferents que no es facin durant l’any, i també les de tot l’any per ajudar a qui les fa i aportar als artistes i les companyies la possibilitat d’anar una mica més enllà de l’habitual.

La tria no és innocent. Està donant suport a projectes artístics que són novedosos, contemporanis, ben acabats, intel·ligents… Treballem més amb la consciència d’ajudar la companyia com en el cas d’Estampades i Impàs Dansa que estrenaran ‘El Buit’; de La Petita Malumaluga que presentarà ‘My baby is a queen’ per a nadons de 0 a 3 anys que no s’havia difós gaire i amb què cobrim l’espectre d’edat més ampli possible; i de les propostes de circ, que per aquest any no hem tingut temps de fer una producció gran.

-Quina visió té del teatre familiar?

Volem donar el màxim de dignitat als espectacles familiars. Es parla molt de precarietat, poques condicions de treball, poc pressupost de producció i explotació amb catxets molt baixos. M’agradaria que el Grec contribuís a la dignitat dels artistes que fan familiar. Que el festival no segueixi els mateixos patrons de “petit i senzillet”, sinó per la barreja de llenguatges, la investigació i el potencial d’internacionalització. Moltes companyies familiars viuen de bolos a l’estranger.

-La contractació entre espectacles familiars i adults, entre les diferents sales… té les mateixes condicions?

Cada companyia té el seu catxet pel seu espectacle. El preu de l’entrada sí que és més reduït que el d’adults… per això s’apreten els catxets. No es cobra el mateix a familiar que a adults, i això vol dir més esforç perquè la recaptació és més baixa. La inversió val la pena.

Comments are closed.

Pin It on Pinterest

Share This