Ja poden comptar el festival amb tots els dits de les mans. Aquest 2017, el festival Esbaiola’t celebra 10 anys d’arts escèniques per a tots els públics al meravellós entorn d’Esterri, a les Valls d’Àneu. Serà del 20 al 23 de juliol, una edició que promet tornar a oferir un gran cap de setmana per esbaiolar-se en família (llegeix-ne aquí la notícia). En parlem amb Carles Pijuan, membre de la Companyia de Comediants La Baldufa, encarregada de la gestió i direcció artística.

-Et vam entrevistar fa un parell d’anys i aleshores ja deies que “No volem empatxar, sinó fer gaudir d’un cap de setmana de molta oferta”. En aquesta línia, el festival creix en 1 dia més, no en més programació concentrada. Com ha estat aquest pas?

Nosaltres l’hem tingut bastant clar i l’Ajuntament d’Esterri, que és qui s’arrisca i que enguany ha invertit un 25% més al festival, també hi ha apostat. Allargar-ho en dies i no tant en nombre d’espectacles permet fer més combinacions amb les companyies que vénen. Fer més d’una funció, repartir-les més… No surt molt més car, però sí més a compte.

Abans començàvem divendres tarda i ara arrenquem dijous tarda i també guanyem el matí de divendres. La venda d’entrades reflecteix que el canvi és positiu; la gent que en comença a comprar per divendres ja és més que l’any passat i per dijous també se n’estan venent.

-També comentaves que, per créixer, podríeu ampliar el festival més enllà d’Esterri. Ho fareu?

El poble i els seus voltants tenen un límit. No podem assumir molta més gent, però sí més dies. Ens plantegem un ideal, tot i que encara no sabem cap a on pot anar. Ens imaginem poder créixer per la Vall d’Àneu en dies, fent que el festival duri dos caps de setmana i que al llarg de la setmana es desenvolupin activitats que el mantinguin viu. Es podrien agafar les xiruques i fer una excursió… Però anem a poc a poc. Aquest any ja hem fet un pas important augmentant un dia més. A veure com és rebut!

-En néixer us vau emmirallar en el festival per a nens i nenes ‘Au Bonheur des Mômes’ de Le Grand Bornand, a la zona francesa dels Alps. N’hi ha d’altres per aquí?

A França sí que n’hi ha bastants, però a l’Estat espanyol no. Existeixen festivals de música, de rock’n’roll, però d’arts escèniques amb activitats paral·leles per al públic familiar i en un paratge com Esterri d’Àneu dins una vall, crec que no n’hi ha cap.

-Un altre dels trets diferencials de L’Esbaiola’t és el seu punt casolà. Compteu amb la participació de voluntaris i la gent del poble, oi?

Els dos darrers anys ens van ajudar joves d’entre 14 i 17 anys d’un camp de treball. La valoració era molt bona: s’ho van passar bé, es van sentir útils i van conèixer el món del festival i del teatre d’una manera diferent. Però aquest any no ha estat possible tornar-ho a fer.

Hi ha gent gran del poble que ens ajuda cada any i necessitem també un cultiu de joves voluntaris* per anar creant planter. Enguany tindrem un grup de nois i noies d’entre 12 i 15 anys que podrà gaudir de privilegis com accedir gratuïtament als espectacles. Alguns són de la Vall i d’altres són coneguts i tenen ganes de col·laborar perquè van ser espectadors i ara volen ser coparticipants. Esperem que es consolidi el grup i que l’any que ve tornin. Hi ha tasques que les realitzen tècnics professionals, que s’hi dediquen moltes hores, però hi ha moments en què necessites molta gent de cop com ara per moure cadires, perquè entra el públic, etc. Aquest és el punt casolà de L’Esbaiola’t. El fem amb carinyo, per romanticisme pur.

*Encara és possible inscriure’s com a voluntari. Es pot fer escrivint a esbaiolat@labaldufateatre.com. El festival cobreix els voluntaris amb una assegurança.

-Què destaques de la programació d’aquest any?

Cada any intentem que sigui molt variada. Hi pots trobar tots els gèneres del sector: pallassos, titelles, dansa, teatre de sala, al carrer…

Aquest any, de pallassos tindrem la Pepa Plana, coneguda internacionalment. La Industrial Teatrera amb ‘Nàufrags’, una parella que fa molt temps que treballen en el món del clown. I la ‘Marabunta’ del Guillem Albà, de música rock i pallasso.

De titelles hi haurà ‘Dans l’atélier’ dels belgues Tof Théâtre, de petit format, un punt gamberro, pensat per a un públic un pèl més grandet. Tot passa sobre una taula amb un titella que es forma ell mateix el cap. Són situacions molt còmiques on es barreja l’humor macabre amb el món naïf del titella. També tindrem ‘A taula!’ de Peus de porc, una història que enganxa protagonitzada per un ogre i un nen. I els Titiriteros de Binéfar amb ‘L’home cigonya’. Són els mestres. A través de l’ecologia i amb material reciclat, ens parlen de com transformar la societat, de com canviar dinàmiques de les ciutats.

De dansa veurem Roseland Musical amb ‘Un dia’. Un follet que viu en un poblat de bolets ens mostrarà tot el que fem al matí. Ens introdueix al món de la dansa de manera agradable. Hi passen cosetes i els nens hi empatitzen perquè és el que fan cada dia.

A més, també hi podrem veure ‘Mon pare és un ogre’, que hem coproduït La Baldufa amb el Théâtre de l’Archipel de Perpinyà i que parla de manera senzilla de la humanitat, de les dues cares que tots tenim.

I tenim espectacles gratuïts de carrer, una oferta que hem intentat augmentar. Vindran els francesos Compagnie S amb ‘Super Piafs’. És molt divertit perquè hi ha una primera part en què els nens i joves participen a un taller on els donen instruccions per manipular uns personatges que són com uns ocellots. I a la segona part els espectadors veuen com aquests actors improvisats manipulen els ocellots acompanyats per músics professionals. De sobte tot està ple de desenes d’ocellots. N’hi ha de més grans, amb instruments; i de més petits, que és la quitxalla.

També vindrà La Dinamo amb ‘Music on Cycles’. Són molt canyeros. Es passegen amb una espècie de bicicletes i van tocant soul, blues i rock fent parades i contagiant la marxa per on passen. I els francesos Cirque Hirsute amb ‘Les butors’, una barreja de circ acrobàtic d’alçada amb pallasso. És molt divertit i té el risc i l’emoció del circ.

També hi serà el Sebas amb ‘Alone’ que barreja pallasso i circ, Escarlata Circus amb ‘Llenties i Marabú’ que ha voltat arreu del món, Tombs Creatius i El pájaro carpintero amb jocs de lògica per disfrutar una estona, ‘Zeppelin’ i ‘Nautilus’ de La Baldufa…

I espectacles fet per joves com La Petiestable 12 de l’Aula de Teatre de Lleida que presentarà ‘Landscape’. En veure’l ens va semblar que podria ser professional per a seva qualitat de la producció, direcció i interpretació. És bonic que el públic familiar i infantil pugui veure un espectacle fet per nens. És molt adient i està al seu lloc.

També hi haurà els tallers clàssics de maquillatge a la sorra, etc. Moltes activitats paral·leles de cada any que repetim amb petits canvis.

En resum, molta varietat de coses per a tots els públics i totes les edats.

-Heu organitzat una festa o acte especial per l’aniversari?

La inauguració de divendres a la tarda (la fem divendres i no dijous perquè hi haurà més gent). Al matí es farà un taller amb caixes de cartró i a la tarda la cercavila de capgrossos amb els grups Peta Canyes i Kina Creu. Serà especial perquè hi participarà tothom, el públic i la gent del festival.

-Fem un sorteig d’un pack d’entrades per veure els Titiriteros de Binéfar diumenge a la tarda i per participar-hi la gent us ha de felicitar. Si ho haguessis de fer tu, què desitjaries al festival?

Desitjo que no diferenciem entre el teatre per a petits o grans, sinó el bon teatre del mal teatre. Si és bo, és igual per qui sigui. Els espectacles que he vist per a tots els públics els he disfrutat, no me’ls he mirat pensant “Això està molt bé pels petits” o “No m’agraden, però pels petits de 3 anys està bé”.